ENVIAR DINERS A CASA

Des d’ èpoques immemorials les poblacions han emigrat. La causes més comunes han estat la guerra, la pobresa, la fam , els desastres naturals… Des de sempre, també, darrera d’algú que emigra…..resta algú, que és el motiu de preocupació i d’atenció dels que poden marxar. Actualment, una de les bases de l’emigració econòmica és la possibilitat de millorar la situació de renda ( i de futur) de la familia, del nucli al qual es pertany. És una cadena de treball que intenta lluitar, de forma individual, contra la pobresa de les familias i de les persones que s’estimen. És una fòrmula indirecta, tot i que desigual, de repartiment de la riquesa.

L’origen del tema rau, quasi sempre, en que l’acte d’emigrar d’un dels seus membres, ha esdevingut la única esperança econòmica de la familia.L’immigrant o la immigrant venen a casa nostra, treballen en el que poden, cobren el sous més baixos, en les condicions més dures del mercat amb salaris de 500, 600 i 700 euros per mes. Però malgrat això, envien a casa, de forma periòdica, una part considerable de la percepció salarial que obtenen. No errem si fixem aquest percentatge en aproximadament el 30% del que arriben a percebre.

Ja fa un any i mig, el President Zapatero va signar a Nova York, amb cinc paísos més ( Alemanya, França, Brasil, Xile i Argèlia), un acord internacional per tal que, en el marc de la lluita contra la fam, es poguessin abaratir els costos de les transferències de diners des dels països d’acollida dels immigrants als països on viuen les seves familias.

L’any 2004 les trameses de diners des d’Espanya a països tercers, fetes per immigrants van arribar a sumar 3.436 milions d’euros ( tot i que el Banc Mundial dobla aquesta xifra en els seus càlculs).Si el 25 % dels 2.738.932 immigrants de l’Estat, viuen a Catalunya, podriem estimar que prop d’un 25% d’aquestes tramesses es van fer des del nostre país : al voltant de 800 milions d’euros. I això, tenint en compte que no s’incorporen al càlcul, altres formes d’enviament : l’enviament formiga a través de familiars, coneguts, per exemple…

Saludem com a positiu el fet que el Govern Espanyol sol.liciti ara que es rebaixin un 10 % els costos de las transferències a l’estranger, per a que els immigrants puguin enviar més diners a les seves famílies i així augmentar la riquesa dels seus països d’origen. El Govern vol aprofitar l’experiència que van suposar per al nostre país les tramesses de diners que enviaven els espanyols que treballaven, durant la postguerra i els anys seixanta, a Europa Central (Alemanya, Suissa i França, especialment), i que tant van ajudar a impulsar iniciatives econòmiques al nostre país i a suportar la fràgil situació econòmica de les famílies d’origen.

Els països “productors” d’immigrants pateixen una enorme sangonera de recursos demogràfics, professionals, culturals i intel.lectuals. Per això, cal pensar en la possibilitat de canalitzar part d’aquestes tramesses cap a una utilització que procuri la generació de llocs de treball i que estructuri les seves economies endógenes, sobretot en les àrees rurals i naturals. Cal donar suport a iniciatives de cooperació que ja treballen a països com el Marroc i l’Equador per tal que les tramesses de diners puguin revertir, en part, en la creació d’activitats productives. De moment, els recursos van majoritàriament al consum de serveis. L’Agència Espanyola de Cooperació, la Confederación d’Ongs d’Espanya i , a la societat catalana, alguna ong com és el cas de Proyecto Local, col.laboren per tal d’incidir en aquest tema.

Com es veu, la tramessa constitueix una fòrmula de cooperació fonamental i molt potent en el desenvolupament d’un país. En algún cas , la tramessa és similar a la cooperació i la inversió exterior que reben els països receptors. A l’Uruguai, per exemple, durant l’any 2004, van ser equiparables la xifra rebuda per tramesses i la rebuda per inversions de capital exterior : 100 milions d’euros. A l’Equador, ja el 2005 s’ingressà més per tramesses que per inversions externes.

No són dades menors. Les tramesses que els immigrants fan des d’altres països han estat, només per fixar dos exemples, de 27.810 Milions de dólars als Estats Units i de 27.810 milions d’euros des de la Unió Europea. Estem parlant de xifres contundents. Els immigrants, convertits en força de treball són també força de desenvolupament del seus països. Benvinguda sigui la iniciativa del Govern Zapatero. Ara bé , es fa molt necessari una política ( es a dir una didàctica) per tal que al nostre país, Catalunya, les polítiques públiques, a vegades tan preocupades en altres temes identitàries de dubtós impacte, poguin afavorir, acompanyar i impulsar aquest nou nivell d’iniciatives.