El President Montilla va anunciar fa uns dies un canvi estratègic de posició del Govern pel que fa a la demanda de traspàs dels serveis ferroviaris de rodalies i regionals que gestiona actualment l'Estat al nostre territori a la Generalitat de Catalunya: demanar ja el traspàs dels serveis i exigir les inversions necessàries per dur a terme la millora de les infraestructures que li donen suport. Els serveis són gestionats per RENFE operadora i les infraestructures per l'ADIF.
El President Zapatero, en sintonia amb aquesta demanda, va anunciar ahir que el traspàs es produiria a partir del mes de gener de l'any vinent, abans de tancar-se l'actual legislatura.
Aquest anunci és un molt bon anunci, però a la vegada és un repte considerable. El traspàs i l'aprovació del pla inversor en les infraestructures ferroviàries de rodalies i de regionals han d'anar a l'hora. Només si van a l'hora, el resultat serà òptim per als ciutadans de Catalunya. Pactar el traspàs té una gran trascendència política, però pactar el pla inversor té una importància estratègica, ja que d' ambdos elements depèn el futur de la xarxa ferroviària de major proximitat i ús. El primer, sense el segon, no fora una bona solució. El segon, sense el primer, no satisfaria les legítimes aspiracions estatutàries.
Si a aquest fet li sumem que, a finals d'enguany, el TGV arribarà a l'Estació de Sants i que Barcelona i Madrid quedaran comunicades per tren en poc més de tres hores ( i amb una freqüència superior als 30 serveis diaris), podem dir amb rotunditat que el 2008 serà l'any del tren a Catalunya, l'any de les oportunitats i dels reptes ferroviaris. Un dels moments de major trascendència en la història econòmica, social i de comunicacions dels darrers 50 anys de la història del nostre pais.
Hem de saber aprofitar al màxim aquesta coiuntura política i rendibilitzar, en favor d'un major impuls del transport públic, és a dir en favor de la majoria de ciutadans i de ciutadanes del país, les noves competències i el benefici de les noves inversions.
El President Zapatero, en sintonia amb aquesta demanda, va anunciar ahir que el traspàs es produiria a partir del mes de gener de l'any vinent, abans de tancar-se l'actual legislatura.
Aquest anunci és un molt bon anunci, però a la vegada és un repte considerable. El traspàs i l'aprovació del pla inversor en les infraestructures ferroviàries de rodalies i de regionals han d'anar a l'hora. Només si van a l'hora, el resultat serà òptim per als ciutadans de Catalunya. Pactar el traspàs té una gran trascendència política, però pactar el pla inversor té una importància estratègica, ja que d' ambdos elements depèn el futur de la xarxa ferroviària de major proximitat i ús. El primer, sense el segon, no fora una bona solució. El segon, sense el primer, no satisfaria les legítimes aspiracions estatutàries.
Si a aquest fet li sumem que, a finals d'enguany, el TGV arribarà a l'Estació de Sants i que Barcelona i Madrid quedaran comunicades per tren en poc més de tres hores ( i amb una freqüència superior als 30 serveis diaris), podem dir amb rotunditat que el 2008 serà l'any del tren a Catalunya, l'any de les oportunitats i dels reptes ferroviaris. Un dels moments de major trascendència en la història econòmica, social i de comunicacions dels darrers 50 anys de la història del nostre pais.
Hem de saber aprofitar al màxim aquesta coiuntura política i rendibilitzar, en favor d'un major impuls del transport públic, és a dir en favor de la majoria de ciutadans i de ciutadanes del país, les noves competències i el benefici de les noves inversions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario