El President Zapatero ha designat a la companya Carme Chacón, diputada del PSC i vicepresidenta del Congrés, com a nova Ministra de l'Habitatge i de l'Urbanisme. Cal felicitar a la nostra companya i desitjar-li una bona tasca al capdavant d'una cartera complexa i de màxima prioritat política, per al Govern de l'Estat en particular i per al país en general.
Les seves primeres paraules ha estat dirigides a cercar el pacte, l'acord dels diversos agents, tan públics com privats per continuar la tasca iniciada per la Ministra Trujillo i per posar les bases d'una nova fase en matèria de garantir l'accés a l'habitatge a tothom. És un bon inici, que cal valorar de forma positiva.
El relleu ministerial ens suggereix algunes reflexions al voltant dels reptes que té la política estatal de l'habitatge.
En primer lloc, considerem que per dur a terme una política eficaç en matèria d'habitatge, es necessari convertir el PLA NACIONAL DE LA VIVIENDA en un gran pacte estat-comunitats autònomes, capaç de desplegar mesures de foment a les polítiques públiques que ja duen a terme les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments. Cal impulsar un model més flexible, que permeti a cada govern autonòmic aconseguir més recursos per a les seves pròpies prioritats.
L'impuls a l'habitatge, també, necessita d'una política de suport a les àrees urbanes, en línia conceptual i d'intervenció amb l'URBAN de la Comissió Europea i amb el Programa de Barris que el Govern de la Generalitat va encetar l'any 2004 i que arriba avui a 70 barris de Catalunya, amb projectes de dinamització econòmica, de millora urbanística, de regeneració urbana, etc.És una política que ha d'estar dissenyada de comú acord amb els municipis, i per tant amb els ajuntaments, veritables actors de les polítiques socials a tota Espanya.
El tercer gran repte de la política estatal és donar suport a les noves polítiques de sòl de les comunitats autònomes que s'ho plantegin, amb la finalitat de fer un ús més racional del sòl, procedir a la seva catalogació i protecció, si s'escau, i combatre l'especulació urbanística.
Aquests elements coincideixen amb la idea ja plantejada de fer del dret a l'habitatge, a mig termini, el cinqué pilar de l'estat del benestar. Però, i no és secundari, coincideixen amb un model de ciutat compacta i integradora i amb la defensa d'un capital imprescindible a mantenir com la riquesa i la qualitat dels territoris i dels paisatges que substenten als pobles d'Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario