El mes d'agost ha estat un mes de debat sobre les infraestructures del transport.El Govern ha hagut de sortir per fer la defensa del que s'ha planejat i del que s'està invertint per tal de reduir el dèficit històric en matèria d'infraestructures que té el nostre país, Catalunya.
El President Montilla ha aclarit que la inversió compromesa, per dur a terme les obres previstes, supera els 18.000 milions d'euros. Mai s'havia invertit tant a Catalunya, en aquesta matèria, com en aquest periode.I tot el planejat està en marxa o a punt d'iniciar-ne, amb finançament de la Generalitat i de l'Estat, respectivament.
És per això que el mateix President ha fet una crida a superar el pesimisme amb que volen envoltar el país alguns sectors polítics i determinats, molt pocs, mitjans de comunicació.
L'anomenada crisi de les infraestructures prové del creixement econòmic i demogràfic que respira el país des de ja fa uns anys. És una crisi de creixement diu el mateix José Montilla.És molt diferent que, malgrat la seves empipadores conseqüències, un servei ferroviari es vegi aturat per que s'està construint una altra via per a un millor traçat i un millor servei o que la gestió complexa dels equipatges a l'aeroport provinguin d'un ritme sistemàtic de creixement del nombre de vols a l'aeroport o que la demanda de viatges en vaixell també faci disparar totes les expectatives o que les autovies es colapsin per un dinamisme significatiu del turisme interior i interregional .
No vull transformar, tampoc, els entrebancs que patim els usuaris dels serveis públics amb els serveis de transport, en un himne d'honor al progrés, peró hem de saber tots plegats que aquestes infraestructures són necessàries, imprescindibles per poder gestionar bé l'economia i el treball col.lectiu en els propers 20 anys.
El debat de les infraestructures no s'ha de centrar només en els dèficits actuals. El debat s'ha de centrar en el planejament de les que s'han de fer, en la creació dels mecanismes d'inversió per dur-les a terme, ja que 20 anys transcorren ben aviat (i Europa ja no raja...), en la seva integració urbanística i paisatgística, en el seu manteniment. Aquest ha de ser el debat real, el debat compromés i participat, el debat que importa i al qual ens hem d'apuntar el més aviat possible.
El President Montilla ha aclarit que la inversió compromesa, per dur a terme les obres previstes, supera els 18.000 milions d'euros. Mai s'havia invertit tant a Catalunya, en aquesta matèria, com en aquest periode.I tot el planejat està en marxa o a punt d'iniciar-ne, amb finançament de la Generalitat i de l'Estat, respectivament.
És per això que el mateix President ha fet una crida a superar el pesimisme amb que volen envoltar el país alguns sectors polítics i determinats, molt pocs, mitjans de comunicació.
L'anomenada crisi de les infraestructures prové del creixement econòmic i demogràfic que respira el país des de ja fa uns anys. És una crisi de creixement diu el mateix José Montilla.És molt diferent que, malgrat la seves empipadores conseqüències, un servei ferroviari es vegi aturat per que s'està construint una altra via per a un millor traçat i un millor servei o que la gestió complexa dels equipatges a l'aeroport provinguin d'un ritme sistemàtic de creixement del nombre de vols a l'aeroport o que la demanda de viatges en vaixell també faci disparar totes les expectatives o que les autovies es colapsin per un dinamisme significatiu del turisme interior i interregional .
No vull transformar, tampoc, els entrebancs que patim els usuaris dels serveis públics amb els serveis de transport, en un himne d'honor al progrés, peró hem de saber tots plegats que aquestes infraestructures són necessàries, imprescindibles per poder gestionar bé l'economia i el treball col.lectiu en els propers 20 anys.
El debat de les infraestructures no s'ha de centrar només en els dèficits actuals. El debat s'ha de centrar en el planejament de les que s'han de fer, en la creació dels mecanismes d'inversió per dur-les a terme, ja que 20 anys transcorren ben aviat (i Europa ja no raja...), en la seva integració urbanística i paisatgística, en el seu manteniment. Aquest ha de ser el debat real, el debat compromés i participat, el debat que importa i al qual ens hem d'apuntar el més aviat possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario