El President Maragall ha anunciat públicament la seva malaltia : el mal d'Alzheimer.
La noticia ens ha impactat.El divendres, quan la notícia feia referència a la marxa del President del nostre Partit, haig de reconèixer que vaig sentir dolor i tristesa. Però la notícia del dissabte va ser molt més dura, molt impressionant.
S'han dit ja moltes coses en relació a la valentia de Pasqual Maragall en declarar que patia una de les malalties més cruels. Des de l'admiració que li professo, des de l'estimació enorme que sento per ell, vull manifestar-li la meva solidaritat.
El President, amb la seva rotunda franquesa ha dit una de les coses més culpidores : ha dedicat les seves paraules més sentides a la gran quantitat de gent anònima que pateix la malaltia i a les seves famílies, a milers de persones que viuen avui immerses en la pèrdua de la memòria ( que ho és de la seva identitat personal) i a aquells que al seu costat pateixen en silenci.
De tots els gestos del President en aquestes darreres hores, aquest és per a mi el que més l'honora.
Conec, com de ben segur tothom coneix, homes i dones i famílies afectades per les conseqüències de la feroç malaltia. Hem de ficar-hi més recursos per tal que els malalts i el seu entorn puguin portar aquesta situació amb el màxim de suport.
El President Maragall donarà, estic segur, un fort impuls a la xarxa social de suport. Com ho ha fet una dona tan admirable com la companya diputada Manuela de Madre en un altre àmbit : la lluita contra la fibromiàlgia i la fatiga crònica.
Força, President, ànims i coratge!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario