El company Jordi Hereu ha guanyat les primàries socialistes de Barcelona.Una experiència intensa en un moment delicat per les seves possibilitats per renovar com a alcalde.
Ningú dubta que Jordi ha sortit reforçat d'aquest procés i que la militància socialista de Barcelona ha estat sacsejada en gran part per un debat inesperat però útil.
Fa unes setmanes vaig escriure en aquest bloc sobre la importància de les primàries en un procés electoral. I, per això, crec que el lideratge que donen unes primàries consoliden les possibilitats de qualsevol candidat.
Algunes veus del PSC s'han llençat en els darrers dies a parlar de dimissions necessàries, de canvi de fesomies i de troços d'executiva que creuen que estan en disputa. M'agradaria que es reflexionés sobre si els candidats i/o les candidates a dirigir el partit han de passar o no un procés d'eleccions primàries i que, per tant, fos la voluntat democràtica de la militància la que pogués triar els nous/les nous responsables.
Crec que és un esforç inútil continuar apuntant amb el dit companys i companyes. No és útil. Fa mal. No construeix. Perjudica. Però que útil seria presentar programes i equips que, en una batalla profundament democràtica, urna a urna i vot a vot pogués obtenir la seva força política. Si es triés aquest camí, l'organització socialista sortiria molt reforçada i la democràcia partidària guanyaria.
Jordi Hereu és ara un candidat reforçat per un procés democràtic impecable. Per més que intentin els seus adversaris desacreditar l'etapa viscuda pel PSC de Barcelona, avui hi ha més color d'esperança que núvols negres en el futur del nostre cap i casal. La dreta ho té més difícil per arribar al govern de la ciutat i les forces progressistes han guanyat un plus de credibilitat als ulls ciutadans gens menyspreable. Ho hem d'aprofitar durant la mare de les batalles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario