URUGUAI: UN REPTE DE COOPERACIO PER A CATALUNYA.

El primer de març passat vaig tenir l’ocasió de tornar al meu Uruguai natal, acompanyant el president Maragall per assistir a la investidura del Doctor Tabaré Vázquez com a president de la República. Vàrem poder compartir, doncs, un d’aquests moments que Zweig va anomenar “estelars” de la vida dels pobles: un moment emotiu, carregats de profunda simbologia humana i progressista.

La presència d’una delegació catalana no era pas casual: a banda de les afinitats polítiques entre l’actual govern de la Generalitat i el nou govern uruguaià, cal tenir en compte que Catalunya i l’Uruguai fa molt de temps que estrenyen llaços silenciosos que ara es volen potenciar encara més. Per exemple, un dels nostres pintors més valorats, Joaquín Torres García, nascut a Montevideo i resident a Barcelona, té dedicada una sala al Palau de la Generalitat –al costat mateix de la sala Tàpies, on se celebren les reunions de l’Executiu! A canvi, Margarida Xirgu, una de les nostres actrius més preuades –permeteu-me que consideri tant meu l’un com l’altra-, va fundar l’escola d’Art Dramàtic de Montevideo.

Establerts els vincles culturals, el segle XXI, el de l’economia globalitzada, haurem de teixir també altres tipus de vincles. És per això que el president Maragall, va aprofitar la visita a la seu de Mercosur a Montevideo per parlar de les potencialitats de les polítiques de blocs d’integració regional: l’Euroregió que lidera Catalunya i el rol de l’Uruguai al Mercosur ens poden convertir en magnífics aliats. No van quedar dubtes de la voluntat del President de Catalunya i el seu Govern per estimular la cooperació amb el Mercosur en general i amb l’Uruguai en particular.

Les relacions entre països en el nou ordre mundal globalitzat (i amb una presència tan gran del neoconservadurisme intervencionista nordamericà) s’han de construir sobre un nou model de cooperació responsable, capaç d’afavorir el desenvolupament de noves polítiques de creixement econòmic que puguin dirigir-se a la creació dels tan preuats i necessaris llocs de treball en països tercers i, al mateix temps, capaços de garantir que els projectes i programes d’ajut tendeixin a l’articulació de polítiques socials equilibradores i justes en aquests països.

Ara és un excel·lent moment per començar a aplicar de manera efectiva la proposició no de llei del grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat l’abril de 2003, amb motiu de la crisi econòmica ferotge que va causar a l’Uruguai el “corralito” d’agost de 2002. Els diputats i diputades vàrem instar el Consell Executiu a impulsar la cooperació entre Catalunya i l’Uruguai: entre les respectives administracions públiques, entre les empreses... i tot plegat, donant prioritat a projectes de cooperació per generar activitats productives, crear llocs de treball, promoure polítiques d’ocupació... la llista és molt més llarga.

L’Uruguai d’avui necessita totes aquestes polítiques i moltes altres. Crear ocupació i atendre la situació d’emergència social d’un terç de la població s’ha convertit en el repte més important per al govern de Tabaré Vázquez. És el moment, doncs, d’endegar una acció decidida i potent del Govern de la Generalitat de Catalunya, no només pels beneficis per al país receptos, sinó també per a les empreses i els centres d’investigació de Catalunya, les universitats, les ONGs, les iniciatives públiques. La formació bàsica dels recursos humans de l’Uruguai és molt alta, com l’és també la demanda de capitals i recursos financers. Des d’aquesta perspectiva, les possibilitats d’aportació de Catalunya poden ser realment altes, com ja deia la resolució parlamentària.

El bon resultat de la relació que s’estableixi a l’Uruguai pot donar beneficis, a parts iguals, a l’Urugai, a Catalunya, al Mercosur i a l’Eurorregió.