30 METRES QUADRATS ?... I PER QUE NO?

Les aigües del pensament immobiliari s’han vist remogudes d’una forma inesperada per les darreres declaracions de la Ministra Trujillo anunciant una revisió de la normativa de promoció i construcció de l’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) capaç d’incloure la promoció d’habitatges de lloguer de 30 m2 de superfície. D’entrada , haig de dir que, davant l’actual situació del mercat de l’habitatge, és una proposta que cal analitzar, meditar i tenir en compte.

Catalunya compta avui amb més de 3.300.000 habitatges, dels quals quasi 500.000 estan buits ( és a dir són o patrimoni sense ús o compten com a inversió immobiliària i financera pura i dura). Del que resta, 2.800.000 unitats, només un 9% són de lloguer.

Malgrat l’important volum abans descrit del parc d’habitatges , entre els 7.000.000 de catalans, hi ha col.lectius que no poden accedir -hi. Qui conforma aquests col.lectius? Fonamentalment joves, homes i/o dones separats, avis i àvies sense parella i treballadors immigrants. Majoritàriament amb baixos ingressos, al bell mig d’un mercat que considera l’habitatge com un actiu financer i que ha posat el preu del lloguer ( i no diguem el de venda) pels núvols...

Davant d’aquest panorama, la política pública ha de reaccionar d’immediat. Ha de poder donar resposta amb rapidesa i eficàcia a una demanda d’habitatge que no és uniforme, que és complexa i que necessita una diversitat de respostes. En aquest marc, la proposta ministerial no és absurda, ni impracticable. És una bona proposta, que considerada en la seva especificitat i orientada a un sector molt determinat de la demanda, pot donar una resposta eficaç a qui busca habitatge.

Si, a la vegada, tenim present que una part de la demanda d’habitatge en els darrers anys s’orienta cap a unitats de dimensions més reduïdes, creiem que l’oferta de la Sra. Trujillo podria entrar de ple en la confecció d’una proposta eficaç en l’oferta del mercat de l’habitatge social en les ciutats grans i mitjanes. És en aquestes concentracions en què la demanda és major, per tal d’allotjar joves en procés d’emancipació, persones adultes i grans que viuen soles o treballadors i professionals desplaçats a causa de la mobilitat laboral obligada. Considerem que és una proposta que s’adapta a les necessitats del cicle vital de cada persona, ja sigui en relació a la transició dels joves cap a la vida adulta, ja sigui per trobar un hàbitat adaptat quan l’edat de l’individu s’enfronta a la creixent pèrdua de mobilitat i autonomia, ja sigui quan l’evolució del mercat laboral obliga a desplaçar-se els treballadors.

Per a que això sigui possible, caldrà modificar la legislació estatal de l’habitatge de protecció oficial en els apartats corresponents a les tipologies d’habitatge de protecció oficial ( HPO), tasca que està iniciant el Govern del President Zapatero. La modificació proposada pretén impulsar un model que ja ve funcionant amb èxit a països europeus amb un bon mercat de l’habitatge de lloguer, flexible i adaptable a la demanda social, com és el cas d’Alemanya, Suècia o Noruega.

A Catalunya, la proposta ha estat rebuda amb interés per una part important de l’opinió pública, tot i l’aparició de detractors destacats que s’han precipitat a obrir judici sense gaire argumentari. El sector empresarial immobiliari s’ha manifestat interessat i veus autoritzades ( rigororoses i bones coneixedores de l’evolució de la demanda dels tipus d’habitatge), com el Col.legi Superior d’Arquitectes d’Espanya, la Confederació Nacional de Cooperatives de Vivendes i el Consell de la Joventut d’Espanya, entre d’altres, li donen suport.

En matèria d’habitatge cal ser imaginatiu i agosarat. Al nostre entendre aquesta proposta ho és. Cal que la estudiem amb seriositat. Cal que el Govern de Catalunya es plantegi la seva aplicació experimental en aquelles àrees urbanes en què la proposta pot tenir major viabilitat, cercant l’acord amb el sector promotor, tant públic com privat, tot establint un nivell de preus del lloguer que facin l’oferta socialment útil. El reguitzell de dificultats que avui pateixen moltes persones per accedir a un habitatge en condicions ens compromet a tenir una actitud més positiva d’anàlisi i d’estudi d’allò que se’ns proposa per donar sortida a una problemàtica que corre el perill de fer-se crònica per als sectors socials més vulnerables.