CIU I LA MISÈRIA DE LA POLÍTICA

La premsa d'avui anuncia que en els propers dies CIU distribuirà un DVD contra els partits de l'esquerra. Pel que es veu, la dreta catalana vol fer una campanya agressiva, amb la intenció de destruir al contrari, no de combatre amb els elements democràtics i morals que tota campanya mereix en una societat democràtica i madura.CIU ha decidit transitar el camí de la Fundació FAES, la d'Aznar, i fer servir l'estil l'estil d'Angel Rodriguez, fill putatiu i ideològic d'Aznar i d'Alvarez Cascos. La pitjor espècie política, una vergonya per la classe política.
La pràctica de la propaganda que persegueix la destrucció moral de l'adversari és una pràctica molt perillosa. A banda de provocar a l'elector un profund rebuig, provoca un terrible desencís a la ciutadania, efectes que només persegueixen la desmobilització electoral,faciliten el joc de les minories radicals, provocant la pèrdidadde confiança en les institucions, són l'antesala de la pèrdua democràtica. És una pràctica més pròpia de l'Alemanya goebeliana que de les democràcies modernes d'Europa, a la qual pertanyem.
Són gestos que s'aproximen més a la misèria de la política que a la política en si mateixa. Són pràctiques més pròpies de l'estil totalitari, que repugna els demòcrates i que només poden comportar pràctiques funestes per a la convivència.
Tots recordem que el PP d'Aznar va portar a terme les pitjors pràctiques polítiques en el procés de " acoso y derribo" del govern de Felipe González. Les conseqüències al si de la societat van ser molt dures i realment encara no s'han curat del tot.
Tot no s'hi val en política. CIU ho sap,però igualment juga a la pitjor de les pràctiques. No té escrupols. Aposta a tot per guanyar, per tornar a "la cadira". Per CIU, tot s'hi val si cal tornar a la cadira... dels interessos particulars, de la pèrdua de drets, de l'amiguisme, del cas Turisme, del cas Casino, del cas Treball, de la pràctica de retallar recursos d'educació per fer campanya al candidat Mas...
Però la ciutadania catalana no vol aquest estil. Vivim en un societat madura que tria maduresa, responsabilitat i compromís amb les persones. Els catalans i les catalanes volem la política amb majúscules, no la misèria de la política.