MONTILLA O MAS , DRETS O XECS.

En aquesta campanya s’esta visquent clarament la diferència de propostes entre dretes i esquerres, entre les propostes del catalanisme social de José Montilla i el neoliberalismo conservador d’Artur Más.

José Montilla ha proposat una mesura de gran importancia per a les famílies : fer gratuïts , en el termini de 4 anys, els llibres de text per als alumnes de l’ensenyament obligatori. Avui dia, una familia pot arribar a gastar una mitjana de 100 euros/any per fill en aquesta despessa. És per això que el candidat del PSC, preocupat pel benestar de les familias i la bona educació dels postres fills, ha estat molt sensible a una problemática que s’ha convertit en un clam popular. A la vegada, la mesura vé a sumar per tal de fer realment gratuït el dret a l’educació obligatòria.

En front a propostes d’aquest tipus, Artur Mas fa propostes socialment regresives ,financierament irresponsables i que es basen només en un coneixement fragmentari de la realitat. Ha promés desgravar a qui estudïi anglès i pugui certificar-ho. La mesura sembla més un bon estímul per al sector de l’ensenyament privat d’idiomes. Però no és de cap manera, la garantia de que tots els nenes i nenes puguin aprendre una tercera llengua.

El que fa falta és garantir que tots els nois i noies dominin un tercer idioma quan acabin l’educació obligatòria. Els successius governs de CIU ens van deixar en herència un dels sistemes educatius amb pitjors rendiments de tota la Unió Europea, amb un índex dramàtic de fracàs escolar. És el resultat d’anys d’una política insuficient en matèria d’inversions a l’escola, en especial a l’escola pública, autèntica garantia de cohesió social i de desenvolupament humà a la nostra societat.

Artur Mas pretén donar un xec a les famílies per tal d’atendre l’educació dels seus fills, deslligant-se después de tota responsabilitat, renunciant a un deure polític, social i moral de defensa dels drets de la infància. La seva màxima és: qui té recursos, el xec li anirà bé , el que no en té “ que es busqui la vida”. Quina diferència amb l’obra del President Maragall creant 35.000 places de llars d’infants a tot el país ( 550 d’elles a la comarca de l’Alt Penedes)!!!

Les propostes de la dreta nacionalista són retrògrades des del punt de vista social. La política de familia i d’infància que practiquen és profundament segregacionista i socialment injusta. Les propostes del socialisme tenen com a finalitat desplegar drets per a tothom, sigui quina sigui la seva situació social o el seu desenvolupament intele.lectual. La Generalitat ha de vetllar per a que la infancia tingui a Catalunya la millor oferta educativa . La qualitat i l’abast d’aquesta oferta són la garantia del nostre propi futur.

Montilla s’ha compromés en incrementar el nombre de places de llars d’infants per tal que el 75% dels nenes entre 0 i 3 anys puguin accedir a una plaça. Per això cal invertir més recursos i fer un exercici ordenat i ejemplar de les finances publiques. Que ningú oblidi que en el darrer mandat pujolista, Artur Mas va desviar diners del pressupost d’educació per finançar la publicitat de la seva campanya com a candidat.