El resultat electoral local del passat diumenge 27 de maig ha posat sobre la taula uns quants temes de debat. A banda de la partenogènesi independentista evidenciada en la irrupció de les llistes de Candidatures d'Unitat Popular, un fenòmen polític que cal analitzar amb rigor i amb perspectiva, el segon tema que crec destacat és el del comportament polític de la ciutadania en relació als nous ciutadans.
Els catalans vivim perplexos, encara, davant el potent procés dels corrents migratoris que han transformat la nostra societat en els darrers anys. I dic que vivim perplexos, perque la problemàtica laboral, econòmica i de convivència de nous col.lectius de residents , no som capaços , encara, de convertir-la en oportunitats per al creixement social.
Ni el discurs de la classe política ha sintonitzat amb aquest canvi , ni uns portaveus cívics tan destacats com els mitjans de comunicació acostumen a parlar d'ells si no és en termes d'alarma, de tensió , de dificultat, de perill.
La situació és ben clara. O la societat catalana, i amb ella tota la representació política democrática, fa un procés decisiu d'integració i de participació dels nous residents ( 1 milió de persones en els darres 10 anys) o el futur és ben bé incert.
O som capaços de fer polítiques actives que incrementin els recursos socials en funció de la demanda global i que incloguin polítiques culturals plurals i diversificades o el futur és ben bé incert.
En aquest escenari, el debat dels drets polítics dels residents té un rol clau. No el podem amagar, no el podem tergiversar, no el podem aplaçar. L'hem d'enfrontar amb valentia.
Una societat que no fa possible la participació igualitària de tots els seus membres, comença a caminar coixa. I així....la societat catalana no serà capaç d'arribar, per si sola, a tot arreu.
lunes, junio 11, 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario