POLITICA MUNICIPAL : PROXIMITAT I TRANSFORMACIONS LOCALS

Plana sobre els resultats del passat diumenge 27 de maig una ombra important : l’abstenció. La nostra comarca tampoc va escapar al fenòmen, segurament amb uns percentatges menors al d’altres territoris però amb un efecte igualment significatiu, en especial en els nuclis urbans. La conclusió, en aquest sentit, és ben clara, el fenòmen abstencionista és un fenòmen urbà i creixent.

S’ha parlat molt de l’abstenció. Però si bé la diagnosi és més clara, les solucions encara no afloren, les propostes són escasses i les recomanacions poc precises. Vull aportar la meva visió a la reflexió encetada, des de la perspectiva del treball dels partits polítics a l’àmbit local.

El primer apunt és per reconèixer als ciutadans compromesos amb la participació democràtica. Crec que són els grans oblidats en aquest debat. Les tertúlies i les reflexions periodístiques, i els savis de tota mena, dediquen més hores a especular sobre quines són les raons del que no va a votar que en les causes que mouen a votar a aquells que ho fan. És com si dediquessim més temps a la medicina forense que a la resta de les especialitats mèdiques.

Per a mi, els dos factors bàsics pels quals la gent participa electoralment són la proximitat d’un missatge polític a la seva manera de pensar i de fer i la seva percepció del desenvolupament del municipi en que hi viu. I és en els models de proximitat, que no és unica ni uniforme, i en el debat sobre el model de desenvolupament local on rau la capacitat d’atracció i de mobilització del missatges dels candidats i de les candidates. Hem pogut veure, en aquests eleccions, candidats que han destinats tot el seu esforç al missatge mediàtic catastrofista i que s’han esgotat abans d’arribar a la meta. Hem vist, en canvi, candidats que han assatjat un model de comunicació més pròxim, casa per casa, veí a veí, i que del no res s’han alçat amb una alcaldia. Hem vist candidats embanderats en la defensa a ultrança de patriotisme local més ranci i que han acabat en una aclaparadora derrota. Hem vist, d’altres, que han fet del mètode de compartir la reflexió i de construir les solucions de forma col.lectiva la seva arma estratégica per obtenir resultats contundents.

La clau, de ben segur, rau en considerar la proximitat com una conducta plural i diversa, que té diverses formes i expressions que han de saber ser detectades per qui vol enviar un missatge. El següent element que m’ha sorprés en aquesta campanya és la identificació del votant amb un model més tranquil i més reposat de millora del seu municipi. Els canvis substancials en serveis i equipaments que han tingut les nostres viles i municipis en els darrers anys, així com el volum important de nou urbanisme dut a terme, no sempre reben la mateixa valoració per part de l’electorat. Sembla que el ciutadà del nostre entorn sigui més partidari de la microcirurgia urbana que no de les grans operacions de lifting. La demanda de transformar el creixement econòmic i social en riquesa col.lectiva ve acompanyada d’una digestió lenta de les grans transformacions que aquest genera. Sense renunciar a cap de les dues fites : proximitat i desenvolupament, hem d’invertir més esforços polítics en fer pedagogia de les noves polítiques i de la comunicació de les profundes transformacions locals que estem vivint.