Després d'un llarg periple, el Parlament ha aprovat la llei de l'habitatge. Estic satisfet. Crec que s'ha fet una bona feina conceptual i legislativa amb aquesta llei.
És una llei amb una concepció ideològica progressista que, i crec que és la base del problema, va diferenciar el posicionament dels partits que donen suport al govern d'aquells que estan a l'oposició. És una llei que no va poder franquejar la curta distància que, a l'hemicicle, separa l'esquerra de la dreta.
Destaco del text, la definició de la funció social de la propietat residencial. I també el fet que es defineixi aquesta funció com l'únic límit del dret de propietat. Crec que és un bon avenç en el tractament del tema que ens ha d'ocupar d'ara en endavant : la conversió del dret constitucional i estatutari a un habitatge digne en un dret de caràcter universal com ho són el dret a l'educació i el dret a l'atenció sanitària...
Una aportació especialment valuosa de la llei és el tracte que dóna als desequilibris del mercat immobiliari : la sobreocupació, l'infrahabitatge, la subocupació, l'habitatge buit i l'assetjament immobiliari. Defineix aquestes situacions i dóna instrument d'intervenció per al Govern de la Generalitat i als ajuntaments.
Vull destacar incorporacions prou sentides pels socialistes i que la llei ha assolit : el control de la demanda a partir d'un rol actiu dels registres municipals de sol.licitants d'habitatges protegits; la possibilitat ( mitjançant conveni) de que els ajuntaments puguin donar la cèdula d'habitatibilitat i la necessitat de redactar plans locals d'habitatges com a instrument de planejament per estudiar i canalitzar les demandes ciutadanes. En aquest darrer tema le rol dels municipis ha estat especialment actiu i referma la nostra idea de que el lideratge de la política d'habitatge correspon als ajuntaments.
Vull acabar reconeixent un important avenç en la política pública d'habitatge del govern. La llei esdevé un potent braç conceptual i jurídic per al Pacte per l'Habitatge, signat el passat 8 d'octubre. Ara caldrà fer la feina, que és molta i molt esperada. Hem de passar de l'enunciat de les nostres intencions a l'acció concertada amb el sector públic i el privat per dur a terme els objectius del pacte : facilitar sostre protegit, en el període de 10 anys, a un mínim de 160.000 famílies que viuen i treballen a Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario