El 28 de novembre s’ha complert el primer any de la investidura del President Montilla, després de la reedició de l’acord polític entre els tres partits de l’esquerra catalana.
Aquest primer any del seu mandat ha estat caracteritzat políticament per tres elements: cohesió i serenor polítiques a l’interior del govern, continuïtat de l’acció governamental estratègica en matèria de política social i inici de les negociacions amb el Govern d’Espanya pel desenvolupament estatutari que han tingut ja un bon primer resultat en l’acord de finançament gestionat pel conseller Castells a finals del mes de setembre.
La política catalana, en canvi, ha patit i continua patint les conseqüències de la crisi interna de CIU així com del relleu sobtat de Piqué per Sirera al capdavant del PPC. Cal reconèixer que les aigües baixen mogudes en la federació nacionalista i que la percepció que pot copsar el ciutadà és d’una major inestabilitat partidària general que la realment existeix.
En aquest panorama, els socialistes i en especial el President Montilla han tingut i tenen un rol d’estabilitat i d’estabilització del panorama polític. “Fets i no Paraules”, l’eslogan que va triar el PSC a la campanya electoral, ha marcat el desenvolupament de l’acció política en aquest primer any. Un bon paquet legislatiu ha estat aprovat pel Govern i enviat al Parlament. S’han aprovat, en aquest primer any, propostes d’assenyalada importància com la llei de l’Obra Pública, la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, la llei de Serveis Socials, la llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, la Llei de l’Habitatge, la llei del Memorial Democràtic, la llei del Institut Català Internacional per la Pau, el Decret Llei d’Urbanisme, etc.
També s’ha iniciat el treball en matèria de negociació de les noves competències estatutàries. S’han obtingut traspassos pendents des de fa molts anys, serrells de llarga tramitació. S’han creat les comissions bilaterals per traspassar les gestió de RENFE Operadora, de la Inspecció de Treball, entre d’altres, i el més important s’ha concretat l’Acord de Finançament per valor de 34.000 milions d’euros per a invertir principalment en infraestructures del transport en el propers set anys.
També aquest primer any ha estat un temps de pactes. El passat 8 d’octubre el govern signava amb 34 entitats representants del món local, el món empresarial, el món sindical, el món social i amb quatre partits de l’arc parlamentari el Pacte per l’Habitatge, que té com a objectiu la construcció de 160.000 habitatges protegits en els propers 10 anys a tota Catalunya. No cal dir que el repte és importantíssim, però el compromís del govern és ferm i això ho ha percebut el conjunt de la societat.
La crisi interna de Convergència i Unió, i és del tot llastimós que sigui així, l’ha impedida de col.laborar amb la implementació d’importants mesures d’interès general que ha impulsat el Govern, com és el cas del Pacte per l’Habitatge o la posada en marxa del Consell creat per al seguiment del desenvolupament estatutari. La societat catalana reclama una oposició responsable, que superi les divisions internes i que posi la seva quota de treball en favor de l’avenç social i econòmic del país.
Aquest primer any del seu mandat ha estat caracteritzat políticament per tres elements: cohesió i serenor polítiques a l’interior del govern, continuïtat de l’acció governamental estratègica en matèria de política social i inici de les negociacions amb el Govern d’Espanya pel desenvolupament estatutari que han tingut ja un bon primer resultat en l’acord de finançament gestionat pel conseller Castells a finals del mes de setembre.
La política catalana, en canvi, ha patit i continua patint les conseqüències de la crisi interna de CIU així com del relleu sobtat de Piqué per Sirera al capdavant del PPC. Cal reconèixer que les aigües baixen mogudes en la federació nacionalista i que la percepció que pot copsar el ciutadà és d’una major inestabilitat partidària general que la realment existeix.
En aquest panorama, els socialistes i en especial el President Montilla han tingut i tenen un rol d’estabilitat i d’estabilització del panorama polític. “Fets i no Paraules”, l’eslogan que va triar el PSC a la campanya electoral, ha marcat el desenvolupament de l’acció política en aquest primer any. Un bon paquet legislatiu ha estat aprovat pel Govern i enviat al Parlament. S’han aprovat, en aquest primer any, propostes d’assenyalada importància com la llei de l’Obra Pública, la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, la llei de Serveis Socials, la llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, la Llei de l’Habitatge, la llei del Memorial Democràtic, la llei del Institut Català Internacional per la Pau, el Decret Llei d’Urbanisme, etc.
També s’ha iniciat el treball en matèria de negociació de les noves competències estatutàries. S’han obtingut traspassos pendents des de fa molts anys, serrells de llarga tramitació. S’han creat les comissions bilaterals per traspassar les gestió de RENFE Operadora, de la Inspecció de Treball, entre d’altres, i el més important s’ha concretat l’Acord de Finançament per valor de 34.000 milions d’euros per a invertir principalment en infraestructures del transport en el propers set anys.
També aquest primer any ha estat un temps de pactes. El passat 8 d’octubre el govern signava amb 34 entitats representants del món local, el món empresarial, el món sindical, el món social i amb quatre partits de l’arc parlamentari el Pacte per l’Habitatge, que té com a objectiu la construcció de 160.000 habitatges protegits en els propers 10 anys a tota Catalunya. No cal dir que el repte és importantíssim, però el compromís del govern és ferm i això ho ha percebut el conjunt de la societat.
La crisi interna de Convergència i Unió, i és del tot llastimós que sigui així, l’ha impedida de col.laborar amb la implementació d’importants mesures d’interès general que ha impulsat el Govern, com és el cas del Pacte per l’Habitatge o la posada en marxa del Consell creat per al seguiment del desenvolupament estatutari. La societat catalana reclama una oposició responsable, que superi les divisions internes i que posi la seva quota de treball en favor de l’avenç social i econòmic del país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario