El divendres passat em vaig trobar amb els companys d'INEPS ( International Network of Productive Schools) amb els quals vaig treballar durant 9 anys seguits, des del 1990 al 1999. Fruït de la feina va ser la creació de la mateixa xarxa INEPS, la fundació a Vilafranca de l'IDAP ( Institut d'Aprenentatge Productiu) que vam batejar Rodolf Llorens i Jordana i un bon grapat d'experiències molt significatives en el món del treball i de l'educació dels joves.
Vaig tornar molt entusiasmat i em vaig posar de seguida a redactar un text que porta per títol "VILAFRANCA COM A REFERÈNCIA EDUCATIVA". El penjo aquí per a tothom que ho vulgui llegir.
"És possible que no siguin majoria els vilafraquins que coneguin la rica experiència dels Mòduls d’Aprenentatge Productiu que es porta a terme a tres instituts de Vilafranca del Penedès. I que tampoc ho siguin aquells que hagin treballat ben a prop de l’IDAP que funciona dins l’àmbit municipal de la Vila des de fa 18 anys.
En aquests dies en que se sent a parlar tant dels canvis educatius, en el marc del debat de la primera llei d’educació del país que ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari, adopta un especial relleu el treball que es duu a terme a Vilafranca per part de l’Ajuntament per crear oportunitats de formació i de producció educativa als seus ciutadans. És un exemple ben viu del que significa un compromís amb l’educació des de la política local.
El passat divendres 21 de novembre, al Caixaforum, a Montjuic, el Departament d’Educació, l’Ajuntament de Vilafranca,l’IDAP “ Rodolf Llorenç i Jordana i l’IPLE (l’Institut per l’Aprenentatge Productiu de Berlín) van aplegar un bon nombre d’educadors europeus i catalans ( i entre ells penedesencs) per tal d’avaluar el treball fet en tots aquests anys i posar les bases de noves col.laboracions.
Aquells que vam intervenir des del primer dia en aquesta experiència, considerem avui que l’ampliació del treball municipal als instituts públics de la Vila ha estat la prova de la consolidació d’un mètode de treball educatiu que ja ha demostrat grans èxits en la seva pràctica.
L’aprenentatge productiu té com eix del seu treball la capacitat de la persona per a construir coneixements. Opta de forma permanent per que siguin els joves o els adults que intervenen els que dissenyin els programes que volen fer. L’aprenentatge no es realitza sempre a l’interior de l’escola i aquesta, l’escola, canvia de rol i esdevé un escenari de trobada entre els joves i els seus professors. El docent es converteix en guia de processos. No imparteix coneixements, si no que implica als alumnes en un procés en que ells són els exclusius protagonistes.
L’experiència educativa va néixer a Nova York i un grupet d’educadors alemanys la van traslladar a Berlín a finals dels anys 80. Des de Berlín, l’experiència s’ha disseminat per Europa, però en els únics països en que de forma real ha pogut traspassar les barreres i inserir-se en el sistema formal han estat Alemanya i Catalunya. Vilafranca del Penedès és pionera una vegada més en innovació, en millora de l’escola, en capacitat per generar noves oportunitats als joves que no troben resposta en un sistema educatiu que és, encara i mal que ens pesi, generador de desigualtats i productor d’exclusions.
Vull fer el meu reconeixement als responsables polítics i tècnics municipals que un dia, no sense dubtes, van creure en l’oportunitat d’innovar. Però sobre tot en aquells joves que van prestar-se a una nova fórmula d’aconseguir èxit professional i educatiu i que, per que es van comprometre, van assolir bons resultats. Ara toca ampliar el ventall territorial i estendre el treball a tots aquells centres que ho vulguin adoptar. El paper dels directius i dels docents dels IES Mila i Fontanals, Eugeni d’Ors i Alt Penedès tornarà a ser, com ara, molt decisiu. Enhorabona, escola ! Enhorabona, Vilafranca !"
Nota : la fotografia que he triat per acompanyar el text és la de la seu de l'IDAP a Vilafranca del Penedès, a l'antic edifici de la VIRBEN, a la Plaça de la Verema.
En aquests dies en que se sent a parlar tant dels canvis educatius, en el marc del debat de la primera llei d’educació del país que ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari, adopta un especial relleu el treball que es duu a terme a Vilafranca per part de l’Ajuntament per crear oportunitats de formació i de producció educativa als seus ciutadans. És un exemple ben viu del que significa un compromís amb l’educació des de la política local.
El passat divendres 21 de novembre, al Caixaforum, a Montjuic, el Departament d’Educació, l’Ajuntament de Vilafranca,l’IDAP “ Rodolf Llorenç i Jordana i l’IPLE (l’Institut per l’Aprenentatge Productiu de Berlín) van aplegar un bon nombre d’educadors europeus i catalans ( i entre ells penedesencs) per tal d’avaluar el treball fet en tots aquests anys i posar les bases de noves col.laboracions.
Aquells que vam intervenir des del primer dia en aquesta experiència, considerem avui que l’ampliació del treball municipal als instituts públics de la Vila ha estat la prova de la consolidació d’un mètode de treball educatiu que ja ha demostrat grans èxits en la seva pràctica.
L’aprenentatge productiu té com eix del seu treball la capacitat de la persona per a construir coneixements. Opta de forma permanent per que siguin els joves o els adults que intervenen els que dissenyin els programes que volen fer. L’aprenentatge no es realitza sempre a l’interior de l’escola i aquesta, l’escola, canvia de rol i esdevé un escenari de trobada entre els joves i els seus professors. El docent es converteix en guia de processos. No imparteix coneixements, si no que implica als alumnes en un procés en que ells són els exclusius protagonistes.
L’experiència educativa va néixer a Nova York i un grupet d’educadors alemanys la van traslladar a Berlín a finals dels anys 80. Des de Berlín, l’experiència s’ha disseminat per Europa, però en els únics països en que de forma real ha pogut traspassar les barreres i inserir-se en el sistema formal han estat Alemanya i Catalunya. Vilafranca del Penedès és pionera una vegada més en innovació, en millora de l’escola, en capacitat per generar noves oportunitats als joves que no troben resposta en un sistema educatiu que és, encara i mal que ens pesi, generador de desigualtats i productor d’exclusions.
Vull fer el meu reconeixement als responsables polítics i tècnics municipals que un dia, no sense dubtes, van creure en l’oportunitat d’innovar. Però sobre tot en aquells joves que van prestar-se a una nova fórmula d’aconseguir èxit professional i educatiu i que, per que es van comprometre, van assolir bons resultats. Ara toca ampliar el ventall territorial i estendre el treball a tots aquells centres que ho vulguin adoptar. El paper dels directius i dels docents dels IES Mila i Fontanals, Eugeni d’Ors i Alt Penedès tornarà a ser, com ara, molt decisiu. Enhorabona, escola ! Enhorabona, Vilafranca !"
Nota : la fotografia que he triat per acompanyar el text és la de la seu de l'IDAP a Vilafranca del Penedès, a l'antic edifici de la VIRBEN, a la Plaça de la Verema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario