És comú, en política, escoltar crides diverses al treball d’unitat en favor dels interessos de tothom, ja de sigui del país o de la gent del país. Però considero que, mai com avui, és necessari que es produeixi una acció unitària per fer front a la forta crisi econòmica i d’ocupació que estem vivint. Els efectes de la crisi es comencen a sentir a Catalunya , i per descomptat, a la nostra comarca. Tancaments empresarials, treballadors en situació d’atur, autònoms que estan plegant...la llista és preocupant. Davant d’aquesta situació, ens hem de plantejar què fer.
La primera resposta ha de venir per part de les administracions públiques, mitjançant els mecanismes de suport als treballadors afectats i a les seves famílies i l’atenció a les empreses que entren en situació crítica. En aquest sentit els governs ( de Catalunya i d’Espanya) ja han posat en marxa els plans de xoc per tal de mitigar els efectes de la crisi en els sectors socials més afectats. A Catalunya, el Departament de Treball té a punt un pla d’acció per valor de 163 M€ a desplegar durant l’any 2009. Hem de fer ús d’aquests mecanismes i hem de procurar que es rendabilitzin no només de cara a la castigada renda de les famílies més afectades si no també a posar en marxa polítiques actives que permetin als treballadors i a les treballadores en atur retornar al mercat de treball.
Però la feina no acaba aquí. Aquesta crisi no és només una inflexió conjuntural de l’economia. Estem davant d’una transformació de les relacions econòmiques vigents fins avui, d’una modificació del mapa productiu i d’uns canvis estructurals en el mercat de treball, que ens obliguen a pensar en profunditat en els escenaris de futur. És un bon moment per a parlar del model econòmic de la nostra comarca, de les seves mancances i de les seves fortaleses i posar a punt les respostes.
Hem de pensar en el model d’implantació industrial que s’ha dut a terme en els darrers anys i en l’evolució del logístic, d’una importància estratègica en el desenvolupament futur de la comarca. Hem d’apostar per aprofundir en els dos camps, a l’empresarial industrial i al logístic, sumant al primer més recursos d’innovació i de recerca i al segon una major qualitat en la generació d’ocupació. Hem de preparar sòl industrial i logístic de qualitat per atendre la demanda d’instal.lació de noves empreses o d’ampliació de l’actual un cop se superi la crisi. Hem de parlar d’un sòl preparat, ben ordenat territorialment i amb els serveis que demana l’empresa d’avui dia. En matèria de serveis, el turisme cultural i en especial l’enoturisme, com ja s’ha dit, poden ser dinamitzadors eficaços d’una economia sostenible. Pel que fa a l’agricultura i l’agroindustria, el futur continuarà depenen de l’aposta per la qualitat i la diversificació productiva.
Hem de continuar apostant en tot això que funciona bé. I hem de ser valents i ambiciosos en els nous desafiaments econòmics, obrint-nos a noves implantacions empresarials, garantint la qualitat dels processos i, sobretot, unificant els criteris d’acció, treballant plegats. La nostra economia està en risc i el nostre model de cohesió social,també. L’acció col.lectiva és imprescindible.
La primera resposta ha de venir per part de les administracions públiques, mitjançant els mecanismes de suport als treballadors afectats i a les seves famílies i l’atenció a les empreses que entren en situació crítica. En aquest sentit els governs ( de Catalunya i d’Espanya) ja han posat en marxa els plans de xoc per tal de mitigar els efectes de la crisi en els sectors socials més afectats. A Catalunya, el Departament de Treball té a punt un pla d’acció per valor de 163 M€ a desplegar durant l’any 2009. Hem de fer ús d’aquests mecanismes i hem de procurar que es rendabilitzin no només de cara a la castigada renda de les famílies més afectades si no també a posar en marxa polítiques actives que permetin als treballadors i a les treballadores en atur retornar al mercat de treball.
Però la feina no acaba aquí. Aquesta crisi no és només una inflexió conjuntural de l’economia. Estem davant d’una transformació de les relacions econòmiques vigents fins avui, d’una modificació del mapa productiu i d’uns canvis estructurals en el mercat de treball, que ens obliguen a pensar en profunditat en els escenaris de futur. És un bon moment per a parlar del model econòmic de la nostra comarca, de les seves mancances i de les seves fortaleses i posar a punt les respostes.
Hem de pensar en el model d’implantació industrial que s’ha dut a terme en els darrers anys i en l’evolució del logístic, d’una importància estratègica en el desenvolupament futur de la comarca. Hem d’apostar per aprofundir en els dos camps, a l’empresarial industrial i al logístic, sumant al primer més recursos d’innovació i de recerca i al segon una major qualitat en la generació d’ocupació. Hem de preparar sòl industrial i logístic de qualitat per atendre la demanda d’instal.lació de noves empreses o d’ampliació de l’actual un cop se superi la crisi. Hem de parlar d’un sòl preparat, ben ordenat territorialment i amb els serveis que demana l’empresa d’avui dia. En matèria de serveis, el turisme cultural i en especial l’enoturisme, com ja s’ha dit, poden ser dinamitzadors eficaços d’una economia sostenible. Pel que fa a l’agricultura i l’agroindustria, el futur continuarà depenen de l’aposta per la qualitat i la diversificació productiva.
Hem de continuar apostant en tot això que funciona bé. I hem de ser valents i ambiciosos en els nous desafiaments econòmics, obrint-nos a noves implantacions empresarials, garantint la qualitat dels processos i, sobretot, unificant els criteris d’acció, treballant plegats. La nostra economia està en risc i el nostre model de cohesió social,també. L’acció col.lectiva és imprescindible.
Article publicat al setmanari El 3 de Vuit el divendres 14 de novembre
No hay comentarios:
Publicar un comentario