Fa un any que CIU i CUP van provocar la moció de censura a Vilafranca del Penedès. L’aliança de la dreta política de la Vila i del moviment radical varen arrossegar els republicans ( per una escassa minoria interna de vots) a una moció de censura contra la força política més votada a la Vila.
Regull va arribar així a l’alcaldia, sense el vot majoritari dels ciutadans, però amb la complicitat i el suport d’aquells sectors que volien un gir partidista al capdavant dels assumptes públics vilafranquins. Una estranya aliança d’interessos que va posar punt i final a la política de transformacions socials que el PSC estava portant a terme.
CIU va arribar a la principal cadira institucional sense explicar ni el programa ni els objectius per la governabilitat de la Vila. Fins avui no hem sabut si els acords que varen assolir els tres socis ni les seves intencions polítiques pretenen marcar línies de futur per la nostra Vila. Ara bé, el que es veu és escàs i el resultat és la paràl.lisi de la gran majoria de millores socials i econòmiques que la ciutat té en marxa i necessita impulsar.
Aquest any hem vist una política “d’aparador” al carrer, dissenyada ( en moltes ocasions) amb un discutible gust estètic. Hem viscut la liquidació del Pla de Convivència, una de les eines bàsiques per al manteniment de la cohesió social. Hem vist com la sordesa és absoluta en termes de nous equipaments socials. Hem sentit com es neguen a construir una llar d’infants a Les Clotes, com endarrereixen el desenvolupament comercial de La Girada, com no volen parlar de convertir l’ex-edifici de l’INCAVI en un equipament polivalent per a la gent gran. Hem assistit al trist espectacle de veure com es redueixen els ajuts a les entitats culturals, socials, esportives i veïnals amb l’argument de manca de recursos i, en canvi, com contracten més personal de confiança. I tot això, sense que el seu soci major, la CUP, digui “ ni ase ni bèstia”, ni posi el crit al cel !
Vilafranca no va per bon camí. Millor dit, no va per cap camí. Està estancada. No hi ha fites plantejades ni compromisos a assolir, ni propostes noves capaces d’engrescar a la ciutadania. La grisor més absoluta s’ha instal.lat al govern local. I... la desesperança a nivell de la gent que fa coses....
Només la movilització col.lectiva en defensa dels nostres barris, dels projectes comuns, de les millores aconseguides amb molts anys de treball pot salvar-nos de caure en l’apatia i l’avorriment. La ciutadania haurà de jutjar, d’aquí un any, qui i com està treballant de debò per Vilafranca i pels vilafranquins.
Regull va arribar així a l’alcaldia, sense el vot majoritari dels ciutadans, però amb la complicitat i el suport d’aquells sectors que volien un gir partidista al capdavant dels assumptes públics vilafranquins. Una estranya aliança d’interessos que va posar punt i final a la política de transformacions socials que el PSC estava portant a terme.
CIU va arribar a la principal cadira institucional sense explicar ni el programa ni els objectius per la governabilitat de la Vila. Fins avui no hem sabut si els acords que varen assolir els tres socis ni les seves intencions polítiques pretenen marcar línies de futur per la nostra Vila. Ara bé, el que es veu és escàs i el resultat és la paràl.lisi de la gran majoria de millores socials i econòmiques que la ciutat té en marxa i necessita impulsar.
Aquest any hem vist una política “d’aparador” al carrer, dissenyada ( en moltes ocasions) amb un discutible gust estètic. Hem viscut la liquidació del Pla de Convivència, una de les eines bàsiques per al manteniment de la cohesió social. Hem vist com la sordesa és absoluta en termes de nous equipaments socials. Hem sentit com es neguen a construir una llar d’infants a Les Clotes, com endarrereixen el desenvolupament comercial de La Girada, com no volen parlar de convertir l’ex-edifici de l’INCAVI en un equipament polivalent per a la gent gran. Hem assistit al trist espectacle de veure com es redueixen els ajuts a les entitats culturals, socials, esportives i veïnals amb l’argument de manca de recursos i, en canvi, com contracten més personal de confiança. I tot això, sense que el seu soci major, la CUP, digui “ ni ase ni bèstia”, ni posi el crit al cel !
Vilafranca no va per bon camí. Millor dit, no va per cap camí. Està estancada. No hi ha fites plantejades ni compromisos a assolir, ni propostes noves capaces d’engrescar a la ciutadania. La grisor més absoluta s’ha instal.lat al govern local. I... la desesperança a nivell de la gent que fa coses....
Només la movilització col.lectiva en defensa dels nostres barris, dels projectes comuns, de les millores aconseguides amb molts anys de treball pot salvar-nos de caure en l’apatia i l’avorriment. La ciutadania haurà de jutjar, d’aquí un any, qui i com està treballant de debò per Vilafranca i pels vilafranquins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario