L’any 2007 ha acabat amb una bona noticia per l’Alt Penedès: l’aprovació del document d’acords que ha fet el Consell Comarcal sobre el Pla Director, fet que obre les portes a la seva aprovació definitiva per part del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i que tindrà una validesa de vint anys.
El desenvolupament dels treballs és la suma de les tasques que va posar en marxa la presidenta Angèlica Rodríguez, el treball de desplegament i de debat en profunditat del tàndem polític conformat pels presidents Lluís Valls i Ramon Xena i del gerent Jordi Cuyàs i l’impuls definitiu de l’actual equip de govern encapçalat per Francesc Olivella, Jordi Girona i Jesús Salius. Un període intens, durant el qual, la política d’ordenació territorial del Govern de la Generalitat, sota la direcció del Conseller Nadal i del secretari Oriol Nel.lo, han tingut un rol definitiu.
Cal destacar que en el resultat final del treball ha tingut a veure, i molt, l’acord entre les forces polítiques per a la governabilitat del Penedès. D’aquí, el bon resultat final, d’aquí el consens, d’aquí la unanimitat. Unanimitat política territorial i capacitat de direcció política per part del govern nacional han estat les peces claus per arribar a bon port.
Durant l’any que s’inicia, el Penedès haurà de fer front a nous acords territorials. El passat 5 de desembre el Parlament de Catalunya va debatre la creació de l’àmbit de planejament del Penedès. Les posicions no van ser unànimes, i més enllà del resultat concret i una falsa eufòria produïda per l’aritmètica parlamentària, és ben palès que el resultat de la discussió no permet un gran optimisme. Ni el Pla de Govern contempla fer un nou àmbit ni les forces polítiques que li donen suport tenim un posicionament unitari en aquest tema. El perill que albirem és la pretensió d’alguns d’imposar decisions just a un Govern que de forma majoritària no veu clar aquest nou àmbit. Potser poden haver de victòries pírriques, però difícilment hi hauran solucions sòlides de futur. El balanç de les decisions del nacionalisme conservador, impossant un model territorial no consensuat, presses fa vint anys en la matèria, no és bo, ans al contrari, és decebedor.
El Govern ha de fer front al debat de l’organització territorial de Catalunya. En aquesta matèria, el conseller Puigcercós ens ha demanat al Parlament, prudència, sentit comú i capacitat de diàleg. Espero que aquests principis siguin el nord en el debat que s’acosta. Si de veritat volem fer una organització territorial moderna i amb el menor cost possible pels ciutadans, ens cal posar el comptador a zero i debatre els temes amb racionalitat i intel.ligència. Si, en canvi, la postura a adoptar és la de deixar anar les passions a dojo, tancar-nos en el discurs essencialista, atendre més a les expectatives electorals que al disseny d’una organització que doni resposta a les necessitats ciutadanes i territorials de forma eficaç i eficient, ben poca cosa farem. Si anem per aquest camí, s’obrirà l’aixeta a un model administratiu basat en les pressions territorials i podem acabar aprovant un mapa de vegueries sense consens i, per tant, amb tal grau de conflicte polític que les faran inviables. A l’ombra de certs campanars se celebraran petites victòries, però l’ambició col.lectiva haurà perdut de valent i el futur dels territoris quedarà perillosament minvat. Des d’aquesta perspectiva us dic que jo vull pel Penedès un futur de creixement social i productiu, no d’hipoteques.
Publicat a El 3 de Vuit, el 4 de gener del 2008
El desenvolupament dels treballs és la suma de les tasques que va posar en marxa la presidenta Angèlica Rodríguez, el treball de desplegament i de debat en profunditat del tàndem polític conformat pels presidents Lluís Valls i Ramon Xena i del gerent Jordi Cuyàs i l’impuls definitiu de l’actual equip de govern encapçalat per Francesc Olivella, Jordi Girona i Jesús Salius. Un període intens, durant el qual, la política d’ordenació territorial del Govern de la Generalitat, sota la direcció del Conseller Nadal i del secretari Oriol Nel.lo, han tingut un rol definitiu.
Cal destacar que en el resultat final del treball ha tingut a veure, i molt, l’acord entre les forces polítiques per a la governabilitat del Penedès. D’aquí, el bon resultat final, d’aquí el consens, d’aquí la unanimitat. Unanimitat política territorial i capacitat de direcció política per part del govern nacional han estat les peces claus per arribar a bon port.
Durant l’any que s’inicia, el Penedès haurà de fer front a nous acords territorials. El passat 5 de desembre el Parlament de Catalunya va debatre la creació de l’àmbit de planejament del Penedès. Les posicions no van ser unànimes, i més enllà del resultat concret i una falsa eufòria produïda per l’aritmètica parlamentària, és ben palès que el resultat de la discussió no permet un gran optimisme. Ni el Pla de Govern contempla fer un nou àmbit ni les forces polítiques que li donen suport tenim un posicionament unitari en aquest tema. El perill que albirem és la pretensió d’alguns d’imposar decisions just a un Govern que de forma majoritària no veu clar aquest nou àmbit. Potser poden haver de victòries pírriques, però difícilment hi hauran solucions sòlides de futur. El balanç de les decisions del nacionalisme conservador, impossant un model territorial no consensuat, presses fa vint anys en la matèria, no és bo, ans al contrari, és decebedor.
El Govern ha de fer front al debat de l’organització territorial de Catalunya. En aquesta matèria, el conseller Puigcercós ens ha demanat al Parlament, prudència, sentit comú i capacitat de diàleg. Espero que aquests principis siguin el nord en el debat que s’acosta. Si de veritat volem fer una organització territorial moderna i amb el menor cost possible pels ciutadans, ens cal posar el comptador a zero i debatre els temes amb racionalitat i intel.ligència. Si, en canvi, la postura a adoptar és la de deixar anar les passions a dojo, tancar-nos en el discurs essencialista, atendre més a les expectatives electorals que al disseny d’una organització que doni resposta a les necessitats ciutadanes i territorials de forma eficaç i eficient, ben poca cosa farem. Si anem per aquest camí, s’obrirà l’aixeta a un model administratiu basat en les pressions territorials i podem acabar aprovant un mapa de vegueries sense consens i, per tant, amb tal grau de conflicte polític que les faran inviables. A l’ombra de certs campanars se celebraran petites victòries, però l’ambició col.lectiva haurà perdut de valent i el futur dels territoris quedarà perillosament minvat. Des d’aquesta perspectiva us dic que jo vull pel Penedès un futur de creixement social i productiu, no d’hipoteques.
Publicat a El 3 de Vuit, el 4 de gener del 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario