El proper diumenge 9 de març la ciutadania parlarà de forma directa i clara sobre la direcció política d’Espanya durant el propers quatre anys. No és una data menor. Les eleccions generals espanyoles són fonamentals pel conjunt de pobles d’Espanya ( per tant, per Catalunya) i de la Unió Europea.
Dos grans models estaran confrontats: aquell que opta per un creixement dels recursos públics en favor de les polítiques socials, que considera que una fita bàsica és fer créixer la nostra societat i que creu que el sistema democràtic necessita d’un procés continuat d’aprofundiment. Més estat, per atendre a la gent que més ho necessita. Més societat, per garantir el desenvolupament de la cultura i de la convivència social en el futur immediat per a tothom que viu al nostre país. Més democràcia, per garantir drets reals a tothom i per establir les bases d’una nova ciutadania sempre sobre les bases de la llibertat i la igualtat. És el model que representa el President Zapatero.
Per la seva banda, Rajoy representa els valors contraposats. En lloc de polítiques públiques socials i d’igualtat, la dreta espanyola planteja afeblir el cos de l’estat, deixant en mans del mercat la regulació dels nostres drets bàsics. En comptes de més i millor societat, els populars aposten per la fragmentació social i un retorn a la vella societat tancada, dividida en classes, en la qual els privilegis de la fortuna o de la sang s’anteposen a la igualtat de les persones davant la llei. I pel que fa a la democràcia, per part de Rajoy i dels seus seguidors, amenacen amb una marxa enrera que instal.li l’autoritarisme i la discrecionalitat allà on la participació i el consens ens poden possibilitar major qualitat democràtica.
El reforç de l’estat ( entès com a poder públic organitzat) és la garantia per a poder desenvolupar lleis i polítiques tan importants com la d’atenció a les persones dependents, de promoció de la igualtat de la dona, de nous drets civils, de més i millor educació pública, de garantia del sistema sanitari universal, d’enfortiment del sistema de pensions, de millora de les condicions d’accés a l’habitatge.
El reforç de la societat ens permetrà fer de la complexa realitat social d’avui una nova realitat més rica, més plural, més justa, disminuint els desequilibris que l’afecten i eliminant les xacres que encara romanen, com la cultura de la violència, en especial de la violència de gènere i de la violència domèstica, de la xenofòbia i del racisme.
El reforç de la democràcia ha de ser un objectiu del conjunt de l’acció del govern i s’ha de basar en els canvis legislatius capaços d’ampliar el dret de vot a totes aquelles persones que resideixen al país a les eleccions municipals i autonòmiques i en l’enfortiment de les institucions públiques.
Per tot això, crec que estem davant d’una cita especial. No són eleccions només per comparar programes, si no que són eleccions per comparar dos models polítics antagònics. Com podeu comprendre, la meva crida és per defensar, junt al President Zapatero, més poder públic, més societat, més democràcia.
Article publicat a El 3 de Vuit el 7 de març de 2008
Dos grans models estaran confrontats: aquell que opta per un creixement dels recursos públics en favor de les polítiques socials, que considera que una fita bàsica és fer créixer la nostra societat i que creu que el sistema democràtic necessita d’un procés continuat d’aprofundiment. Més estat, per atendre a la gent que més ho necessita. Més societat, per garantir el desenvolupament de la cultura i de la convivència social en el futur immediat per a tothom que viu al nostre país. Més democràcia, per garantir drets reals a tothom i per establir les bases d’una nova ciutadania sempre sobre les bases de la llibertat i la igualtat. És el model que representa el President Zapatero.
Per la seva banda, Rajoy representa els valors contraposats. En lloc de polítiques públiques socials i d’igualtat, la dreta espanyola planteja afeblir el cos de l’estat, deixant en mans del mercat la regulació dels nostres drets bàsics. En comptes de més i millor societat, els populars aposten per la fragmentació social i un retorn a la vella societat tancada, dividida en classes, en la qual els privilegis de la fortuna o de la sang s’anteposen a la igualtat de les persones davant la llei. I pel que fa a la democràcia, per part de Rajoy i dels seus seguidors, amenacen amb una marxa enrera que instal.li l’autoritarisme i la discrecionalitat allà on la participació i el consens ens poden possibilitar major qualitat democràtica.
El reforç de l’estat ( entès com a poder públic organitzat) és la garantia per a poder desenvolupar lleis i polítiques tan importants com la d’atenció a les persones dependents, de promoció de la igualtat de la dona, de nous drets civils, de més i millor educació pública, de garantia del sistema sanitari universal, d’enfortiment del sistema de pensions, de millora de les condicions d’accés a l’habitatge.
El reforç de la societat ens permetrà fer de la complexa realitat social d’avui una nova realitat més rica, més plural, més justa, disminuint els desequilibris que l’afecten i eliminant les xacres que encara romanen, com la cultura de la violència, en especial de la violència de gènere i de la violència domèstica, de la xenofòbia i del racisme.
El reforç de la democràcia ha de ser un objectiu del conjunt de l’acció del govern i s’ha de basar en els canvis legislatius capaços d’ampliar el dret de vot a totes aquelles persones que resideixen al país a les eleccions municipals i autonòmiques i en l’enfortiment de les institucions públiques.
Per tot això, crec que estem davant d’una cita especial. No són eleccions només per comparar programes, si no que són eleccions per comparar dos models polítics antagònics. Com podeu comprendre, la meva crida és per defensar, junt al President Zapatero, més poder públic, més societat, més democràcia.
Article publicat a El 3 de Vuit el 7 de març de 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario