Si no plou aviat i en quantitats suficients al novembre s’haurà de portar aigua d’altres contrades per garantir l’abastament a Barcelona i a tota la regió ATLL ( aigües Ter-Llobregat) que inclou la nostra comarca. El Govern ha previst ja les mesures excepcionals i temporals per fer-ho i la població té les garanties que no tindrà dificultats en l’ús del preuat element, al menys per als usos bàsics. El període a cobrir va des de finals d’any fins a la primavera de l’any que ve.
Hi ha qui s’entesta en fer d’aquest debat una baralla partidista i com a única alternativa planteja un nou trasvassament : el del Roïne. És bó que se sàpiga que no és solució per a la tardor. La construcció del trasvassament propossat no pot garantir el subministrament, com a mínim, abans de 4000 dies o el que és el mateix no abans de deu anys. Dos o tres problemas més cal afegir al tema, i que la proposta deixa de banda : l’enorme cost de l’obra i l’alt cost de l’aigua trassvasasada, el fet que “la paella pel mànec” la tindrà sempre París en matèria del seu subministrament, l’oposició frontal dels pagesos del sur de França al seu trasvassament i la proximitat de les aigües del riu francès amb les centrals nuclears de la zona de l’Alt Roïne. Però el més important de tot és que no soluciona en absolut el problema immediat del mes de novembre, en cas de que les pluges no apareguin.
El Govern de la Generalitat ha apostat per estructurar una nova política de l’aigua. En iniciar la marxa, l’any 2004, l’acord de les esquerres, dos temes van centrar l’atenció política : paralitzar el trasvassament de l’Ebre, previst per regar les hortes valencianes ,alacantines, murcianes i d’Almeria i reflotar l’organisme de gestió de l’aigua a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, deixat per l’anterior govern de CIU en estat de fallida tècnica i financera. En el primer cas, el Govern del President Zapatero va tancar el tema, deixant sense efecte, en el marc del Pla Hidrològic de l’Estat tot això que feia referència a l’Ebre. En el segon, l’obra de recuperació de l’ACA encara continua, el dèficit ha anat disminuïnt i s’intenta impulsar un nou model de gestió que la faci realment eficaç.
El Govern en matèria de l’aigua aposta per tres línees d’actuació: la promoció de l’estalvi, tant a nivell de consum domèstic com d’ús agrari (el 80% de l’aigua utilitzada); l’ús racional dels recursos hídrics del propi país i la construcció de dues noves dessaladores. La pedagogia de l’estalvi s’ha fet imprescindible i els resultats són esperançadors. La substitució dels regadius clàssics ( de reg per inundació) per sistemes més moderns i sostenibles de regar ja està en marxa amb un ambiciós pla que porta a terme la Conselleria d’Acció Rural. La construcció de dessaladores també s’està duent a terme : l’abril de l’any que ve entrarà en funcionament la dessaladora del Llobregat ( capaç de subministrar l’aigua que necessita Barcelona), s’ampliarà la de Tordera i es projecta per aquí dos anys l’entrada en funcionament de la planta dessaladora de Cunit. L’aigua dessalada és un 60% del cost que podria tenir la del trasvassament del Roïne i s’assegura un subministre eficient malgrat l’impacte del canvi climàtic en la regularitat del cicle de les pluges. La solució estructural està en marxa i està ja definida. Es basa en l’ús racional dels recursos que tenim : els de les conques internes i en la de l’aigua de mar, sempre present, sempre segura, sempre nostra.
Article publicat a El 3 de Vuit el divendres 18 d’abril
Hi ha qui s’entesta en fer d’aquest debat una baralla partidista i com a única alternativa planteja un nou trasvassament : el del Roïne. És bó que se sàpiga que no és solució per a la tardor. La construcció del trasvassament propossat no pot garantir el subministrament, com a mínim, abans de 4000 dies o el que és el mateix no abans de deu anys. Dos o tres problemas més cal afegir al tema, i que la proposta deixa de banda : l’enorme cost de l’obra i l’alt cost de l’aigua trassvasasada, el fet que “la paella pel mànec” la tindrà sempre París en matèria del seu subministrament, l’oposició frontal dels pagesos del sur de França al seu trasvassament i la proximitat de les aigües del riu francès amb les centrals nuclears de la zona de l’Alt Roïne. Però el més important de tot és que no soluciona en absolut el problema immediat del mes de novembre, en cas de que les pluges no apareguin.
El Govern de la Generalitat ha apostat per estructurar una nova política de l’aigua. En iniciar la marxa, l’any 2004, l’acord de les esquerres, dos temes van centrar l’atenció política : paralitzar el trasvassament de l’Ebre, previst per regar les hortes valencianes ,alacantines, murcianes i d’Almeria i reflotar l’organisme de gestió de l’aigua a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, deixat per l’anterior govern de CIU en estat de fallida tècnica i financera. En el primer cas, el Govern del President Zapatero va tancar el tema, deixant sense efecte, en el marc del Pla Hidrològic de l’Estat tot això que feia referència a l’Ebre. En el segon, l’obra de recuperació de l’ACA encara continua, el dèficit ha anat disminuïnt i s’intenta impulsar un nou model de gestió que la faci realment eficaç.
El Govern en matèria de l’aigua aposta per tres línees d’actuació: la promoció de l’estalvi, tant a nivell de consum domèstic com d’ús agrari (el 80% de l’aigua utilitzada); l’ús racional dels recursos hídrics del propi país i la construcció de dues noves dessaladores. La pedagogia de l’estalvi s’ha fet imprescindible i els resultats són esperançadors. La substitució dels regadius clàssics ( de reg per inundació) per sistemes més moderns i sostenibles de regar ja està en marxa amb un ambiciós pla que porta a terme la Conselleria d’Acció Rural. La construcció de dessaladores també s’està duent a terme : l’abril de l’any que ve entrarà en funcionament la dessaladora del Llobregat ( capaç de subministrar l’aigua que necessita Barcelona), s’ampliarà la de Tordera i es projecta per aquí dos anys l’entrada en funcionament de la planta dessaladora de Cunit. L’aigua dessalada és un 60% del cost que podria tenir la del trasvassament del Roïne i s’assegura un subministre eficient malgrat l’impacte del canvi climàtic en la regularitat del cicle de les pluges. La solució estructural està en marxa i està ja definida. Es basa en l’ús racional dels recursos que tenim : els de les conques internes i en la de l’aigua de mar, sempre present, sempre segura, sempre nostra.
Article publicat a El 3 de Vuit el divendres 18 d’abril
No hay comentarios:
Publicar un comentario