Fa uns dies, l’ADEG va presentar els índex de comportament econòmic de les comarques de Catalunya, traduït a un rànquing de competitivitat.Aquest rànquing situa a l’Alt Penedès en el desé lloc.Com assegura l’informe, les comarques més competitives són aquelles més properes a les capitals regionals o de provincias, on hi ha una concentració major de població, capitals, serveis i infraestructuras.
La diagnosi general per a la nostra comarca és bona, els indicadors reuneixen aspectos positius, però també conserven, encara, alguns aspectes que poden ser vistos com a febleses de la nostra capacitat de competir. L’informe apunta a la necessitat de fer front a alguns reptes: millorar la qualificació professional de la població (en especial pel que fa a la formació superior), reduir la generació de residus, ampliar els serveis d’atenció a les persones
Estem inmersos ja en una crisi econòmica important. La fallida del sector immobiliari es fa sentir en tots els àmbits econòmics i financers, en una economía i uns territoris ( tant a Catalunya com a Espanya) que havien confiat de forma excesiva en el bon comportament econòmic del totxo i del ciment. Hem passat de crèixer de forma continuada a sentir una aturada important en molts sectors econòmics, prioritàriament aquells que estan lligats a la construcció.
Al Penedès, com passa arreu, mentre les coses han anat bé, ningú ha fet esment en el debat de les mancances abans citades i que pesen de forma directa sobre el conjunt dels sectors productius, en especial la indústria i els serveis. Sóc dels que creu, que el debat excessiu i exhaustiu del planejament i de l’organització territorial no ens han deixat veure el bosc d’altres problemes que ara poden ser ja d’una important dimensió.
Catalunya és un país industrial. En aquest marc, el Penedès ha desenvolupat el seu perfil propi a partir dels anys 70. El percentatge de població que avui es dedica a la indústria és clarament superior a aquells que es dediquen a la producció agrària. Aquesta observació ens ha de fer pensar encara més en la urgència de promoure el debat sobre el comportament del conjunt del sector industral a casa nostra.
Es torna a parlar de revisar el Pla Estratègic de l’Alt Penedès. El primer que es va fer data de l’any 1992. La seva revisió es va fer a finals dels anys 90. Ara toca, redefinir quins són els actuals interessos estratègics en matèria econòmica. Per a mi, personalment, l’atenció l’hem de posar en la indústria, tant sectorialment com globalment, i en el ventall de serveis que li fan costat. De manera complementària, però no menys imprescindible hem de fer l’esforç en posar en primera línia la inversió en la investigació i la recerca vinculada a la citada producció incloent-hi l’agroindustrial, així com en les estratègies que la puguin relacionar de forma estreta amb el món educatiu i amb la millor qualitat de l’oferta laboral i professional .
Publicat al setmanari El 3 de Vuit el divendres 4 d’abril
La diagnosi general per a la nostra comarca és bona, els indicadors reuneixen aspectos positius, però també conserven, encara, alguns aspectes que poden ser vistos com a febleses de la nostra capacitat de competir. L’informe apunta a la necessitat de fer front a alguns reptes: millorar la qualificació professional de la població (en especial pel que fa a la formació superior), reduir la generació de residus, ampliar els serveis d’atenció a les persones
Estem inmersos ja en una crisi econòmica important. La fallida del sector immobiliari es fa sentir en tots els àmbits econòmics i financers, en una economía i uns territoris ( tant a Catalunya com a Espanya) que havien confiat de forma excesiva en el bon comportament econòmic del totxo i del ciment. Hem passat de crèixer de forma continuada a sentir una aturada important en molts sectors econòmics, prioritàriament aquells que estan lligats a la construcció.
Al Penedès, com passa arreu, mentre les coses han anat bé, ningú ha fet esment en el debat de les mancances abans citades i que pesen de forma directa sobre el conjunt dels sectors productius, en especial la indústria i els serveis. Sóc dels que creu, que el debat excessiu i exhaustiu del planejament i de l’organització territorial no ens han deixat veure el bosc d’altres problemes que ara poden ser ja d’una important dimensió.
Catalunya és un país industrial. En aquest marc, el Penedès ha desenvolupat el seu perfil propi a partir dels anys 70. El percentatge de població que avui es dedica a la indústria és clarament superior a aquells que es dediquen a la producció agrària. Aquesta observació ens ha de fer pensar encara més en la urgència de promoure el debat sobre el comportament del conjunt del sector industral a casa nostra.
Es torna a parlar de revisar el Pla Estratègic de l’Alt Penedès. El primer que es va fer data de l’any 1992. La seva revisió es va fer a finals dels anys 90. Ara toca, redefinir quins són els actuals interessos estratègics en matèria econòmica. Per a mi, personalment, l’atenció l’hem de posar en la indústria, tant sectorialment com globalment, i en el ventall de serveis que li fan costat. De manera complementària, però no menys imprescindible hem de fer l’esforç en posar en primera línia la inversió en la investigació i la recerca vinculada a la citada producció incloent-hi l’agroindustrial, així com en les estratègies que la puguin relacionar de forma estreta amb el món educatiu i amb la millor qualitat de l’oferta laboral i professional .
Publicat al setmanari El 3 de Vuit el divendres 4 d’abril
No hay comentarios:
Publicar un comentario