El divendres passat vaig visitar l'Institut Eugeni d'Ors. El motiu ha estat la visita al seu director, Antoni Resta, per parlar-ne de la noticia del possible tancament del batxillerat nocturn presencial a partir del proper curs. Millor dit, si les negociacions obertes no fructifiquen el mes de setembre no hi haurà oferta presencial per als alumnes de 1er. curs del batxillerat nocturn. Hi haurà una nova oferta basada en la formació a distància.
Penso que ens manca una avaluació conjunta amb la comunitat educativa per saber què passa amb el batxillerat nocturn al nostre país, com s'estructura la seva demanda i quines sortides s'han de dur a terme. Tothom coincideix en la necessitat d'una reforma a fons. Però és possible que es necessiti d'una fase transitòria.
Els especialistes i els assessors que treballen en aquesta reforma han de reflexionar sobre l'impacte territorial i educatiu del canvi. Entre d'altres elements d'anàlisi destaca un fet ben significatiu : hem de garantir que la població usuaria actual de l'oferta pugui trobar en l'educació a distància la fòrmula més eficaç per a millorar el seu rendiment. Són majoritàriament alumnes que necessiten un periode més llarg de temps per acabar el batxillerat. La tutoria o la formació semipresencial poden ser un bon recurs per acabar de reintegrar a aquestes persones al sistema escolar. Sobre aquesta base, es pot definir una fase de transició en què tant l'alumnat com el professorat assatgin nous mètodes i nous programes educatius per garantir a tothom la igualtat d'accés a les oportunitats educatives i professionals.
Confio en el Toni Resta i en el seu equip i en la capacitat demostrada de trobar sortida adequada al problema plantejat. Són gent amb empenta educativa que considera l'educació com una eina eficaç de canvi personal i col.lectiu.
El diumenge al matí vaig pujar a Pontons. Em vaig reunir amb els amics del grup : el Joan, el Miquel, el Daniel, el Vicenç, la Cristina i la Sandra. Hem parlat,també, d'educació, de la marxa de l'escola. El grau de satisfacció, em diuen, és molt alt en relació al seu funcionament. Em demanen suport per a uns quants temes que volen millorar. Els hi dono. Sempre he admirat aquest grup per l'entusiasme i el compromís amb el seu poble. Hem pogut compartir l'esmorçar esplèndid que prepara la Roser ( molt de pagès) amb la Dolors, la directora de l'escola. Encara penso en tot el que va costar recuperar-la...Però ja està funcionant. La Sandra i la Dolors són companyes de feina al centre escolar.La Cristina és la presidenta de l'AMPA i el Joan i el Vicenç li fan costat. Em parlen i em comenten un bon grapat de temes, preocupats, exigents, il.lusionats...Disfruto molt amb aquest tipus de feina que m'acosta a la vida quotidiana de la gent, als seus anhels, a les seves aspiracions.Té per a mi un punt de triomf personal haver pogut col.laborar en la recuperació d'una escola que es va tancar l'any 1968. Va ser obra dels meus amics pontonencs. Per això, em sento molt compromés en que pugui funcionar bé.
Marxo cap a Sabadell amb la revista Pontons a les mans. La revista és fruït de la sana tossuderia del Daniel. Feta a pulmó ( el seu).
No hay comentarios:
Publicar un comentario