Un dels debats parlamentaris més intensos i escalfats sobre la connexió de la xarxa ATLL ( Aigües Ter Llobregat) es va fer un dels dies de més pluja al Parc de la Ciutadella . Mentre a l'interior de l'hemicicle les veus pujaven de to i el matís melodramàtic unificava les veus de l'oposició, a fora, al patí immediat del Palau pluvia a bots i barrals...Quina paradoxa! Aquells que ens vam adonar del fet vam abandonar el debat i vam sortir a veure caure l'aigua des de les gàrgoles sobre el petit jardí interior. Una premonició de les pluges d'avui?Potser...
Ahir va començar a ploure amb ganes a Vilafranca i a bona part de Catalunya. Veig les vinyes sota la pluja. Veig la gent que camina de pressa sota la pluja. I, de veritat, m'envolta una sensació nova i feliç.
Però, tot i l'aigua caiguda i la que encara pot caure...és imprescindible que es dugui a terme l'obra de la connexió de les dues xarxes que té previst el Govern des de Constantí a Olèrdola. Catalunya no pot estar a expenses de la pluviometria en un tema tan seriós com és el de garantir el subministrament de l'aigua de boca a la població quan la necessita.
Cal recordar, aquí, que ja avui dia hi hamés de 50 nuclis poblats que son abastits amb camions cisternes, donat que han esgotat les seves existències locals. No podem continuar improvitzant. L'obra es fa molt necessària.
Des del punt de vista del subministrament en el futur, ho hem dit per activa i per passiva: les plantes dessalinitzadores són la garantia per a evitar aquestes situacions. Pel seu cost, per l'estat avançat del programa de la seva execució, per garanties de la seva titularitat, l'aigua del mar és el millors dels recursos hídrics per les possibles emergències del futur.
Ara bé, tot i que plogui no podem deixar d'estalviar l'aigua. El màxim que poguem!
No hay comentarios:
Publicar un comentario