El Sr. Raventós, des de les pàgines d’aquest setmanari, ha tornat a ratificar el posicionament de CIU en contra de les mesures imprescindibles d’emergència per abastir d’aigua (si fa falta) a més de cinc milions de catalans i catalanes, entre ells a la quasi totalitat de la població penedesenca. No m’aturaré a considerar les diverses acusacions abocades pel diputat conservador contra un article meu publicat fa setmanes. No crec que interessi a cap ciutadà, en un circumstància tan especial, l’intent inútil de picabaralla continua en que ens vol col.locar CIU per un tema en el qual no es van prendre durant el seus 23 anys de govern les decisions estructurals suficients.
La regió que abasteix l’ATLL( Aigües Ter llobregat) necessitarà aigua a finals de la tardor, si no plou. L’emergència ho és, també, pel Penedès. Que quedi clar. Davant d’un fet tan dramàtic el govern ha pres la decisió que correspon : construir una canonada que porti l’aigua des de la central del CAT ( Consorci d’Aigües de Tarragona) a Constantí al dipòsit d’Olèrdola, per fer una aportació extraordinària i puntual. Aquesta solució és la que dóna majors garanties. Es pot construir en un temps de sis mesos i pot aprofitar l’excedent de la concessió del CAT. El Consorci tarragoní té una concessió d’aigües de l’Ebre de 120 Hm3/any, dels quals consumeix anualment 2/3, pagant en canvi la seva totalitat. Els 40 Hm3/any que no consumeix el CAT, i que ja estan pagats, són els que de forma temporal i extraordinària es transportaran fins a la regió que abasteix l’ATLL.
Tots sabem que Catalunya pateix un problema estructural: una distribució inversa entre els recursos d’aigua i la població sobre el territori. Per tal de solucionar-ho, la Generalitat de Catalunya impulsa cinc grans actuacions estructurals : la dessalinització (190 Hm3 a finals del 2012), l’increment de l‘estalvi urbà ( 59 Hm3 a finals del 2025), les millores en la depuració (194 Hm3 a finals del 2015), la millora de les grans infraestructures hidràuliques ( 40 Hm3 a finals del 2010), el foment de l’estalvi agrícola mitjançant els plans de modernització dels regadius ( 1538 M€ en el període 2007-2011). El conjunt de les actuacions segueixen amb rigor el que planteja la Directiva Marc sobre l’Aigua de la Unió Europea i el programa A.G.U.A. del Govern d’Espanya, que primen la sostenibilitat i defugen dels transvassaments. El volum en joc, amic lector, és superior al que mai s’havia endegat a Catalunya des de la Generalitat : s’aportaran 300 Hm3 per l’any 2012 i fins a 500 Hm3 l’any 2025.
CIU, en mig de l’emergència, ha llançat un altre cop la proposta del trasvassament del Roïne. Aquesta proposta no és una alternativa viable. És un projecte faraònic de costos més elevats, amb menor aportació d’aigua i subjecte a la dependència política de França. El cost de la inversió per fer el trasvassament és el doble que la inversió en dessalinització i el preu unitari total de l’aigua francesa seria de 0,85€/m3 en front del 0,69 €/m3 de l’aigua de la dessalinitzadora. L’aportació d’aigua del projecte no superaria els 190 Hm3 ( l’any 2022 !!), mentre que el conjunt d’actuacions del Govern aportarien 300 Hm3 ja al 2012. I no oblidem que l’aigua del Roïne requerirà en tot moment l’autorització del Govern francès. Pel que es veu, el Sr. Raventós aposta, en el tema de l’aigua, per un trasvassament amb sobirania francesa.
Article publicat al Setmanari El 3 de Vuit el divendres 2 de maig
La regió que abasteix l’ATLL( Aigües Ter llobregat) necessitarà aigua a finals de la tardor, si no plou. L’emergència ho és, també, pel Penedès. Que quedi clar. Davant d’un fet tan dramàtic el govern ha pres la decisió que correspon : construir una canonada que porti l’aigua des de la central del CAT ( Consorci d’Aigües de Tarragona) a Constantí al dipòsit d’Olèrdola, per fer una aportació extraordinària i puntual. Aquesta solució és la que dóna majors garanties. Es pot construir en un temps de sis mesos i pot aprofitar l’excedent de la concessió del CAT. El Consorci tarragoní té una concessió d’aigües de l’Ebre de 120 Hm3/any, dels quals consumeix anualment 2/3, pagant en canvi la seva totalitat. Els 40 Hm3/any que no consumeix el CAT, i que ja estan pagats, són els que de forma temporal i extraordinària es transportaran fins a la regió que abasteix l’ATLL.
Tots sabem que Catalunya pateix un problema estructural: una distribució inversa entre els recursos d’aigua i la població sobre el territori. Per tal de solucionar-ho, la Generalitat de Catalunya impulsa cinc grans actuacions estructurals : la dessalinització (190 Hm3 a finals del 2012), l’increment de l‘estalvi urbà ( 59 Hm3 a finals del 2025), les millores en la depuració (194 Hm3 a finals del 2015), la millora de les grans infraestructures hidràuliques ( 40 Hm3 a finals del 2010), el foment de l’estalvi agrícola mitjançant els plans de modernització dels regadius ( 1538 M€ en el període 2007-2011). El conjunt de les actuacions segueixen amb rigor el que planteja la Directiva Marc sobre l’Aigua de la Unió Europea i el programa A.G.U.A. del Govern d’Espanya, que primen la sostenibilitat i defugen dels transvassaments. El volum en joc, amic lector, és superior al que mai s’havia endegat a Catalunya des de la Generalitat : s’aportaran 300 Hm3 per l’any 2012 i fins a 500 Hm3 l’any 2025.
CIU, en mig de l’emergència, ha llançat un altre cop la proposta del trasvassament del Roïne. Aquesta proposta no és una alternativa viable. És un projecte faraònic de costos més elevats, amb menor aportació d’aigua i subjecte a la dependència política de França. El cost de la inversió per fer el trasvassament és el doble que la inversió en dessalinització i el preu unitari total de l’aigua francesa seria de 0,85€/m3 en front del 0,69 €/m3 de l’aigua de la dessalinitzadora. L’aportació d’aigua del projecte no superaria els 190 Hm3 ( l’any 2022 !!), mentre que el conjunt d’actuacions del Govern aportarien 300 Hm3 ja al 2012. I no oblidem que l’aigua del Roïne requerirà en tot moment l’autorització del Govern francès. Pel que es veu, el Sr. Raventós aposta, en el tema de l’aigua, per un trasvassament amb sobirania francesa.
Article publicat al Setmanari El 3 de Vuit el divendres 2 de maig
No hay comentarios:
Publicar un comentario