Avui ens hem despertat amb la trista noticia de que el Parlament Europeu ha aprovat la denominada DIRECTIVA DE RETORN. Tinc una sensació amarga. És una decisió més pròpia de la vella Europa represora que de la moderna Europa social.
He cregut oportú deixar constància del text de la Declaració del PSC, impulsat per la secretaria de la Immigració i en la confecció de la qual hem participat de forma activa.
TEXT DE LA DECLARACIÓ
La Unió Europea té avui un repte molt important en matèria de política immigratòria : atendre i resoldre la situació dels contingents de persones que, sense les pertinents autoritzacions de treball i de residència viuen als diferents països de la Unió .
La necessitat d’una política comú en matèria d’immigració és una aspiració ja recollida els Tractats europeus des del 1995 però de difícil realització. El socialistes sempre hem estat a favor d’una política comú en matèria de immigració en la Unió Europea que faci possible la co-responsabilitat entre els estats membres tan en relació al control de fronteres exteriors de la Unió i lluita contra la immigració irregular com en relació a la gestió dels fluxos migratoris i la cooperació amb els Estats de procedència de la immigració.
També estem convençuts que tots aquests objectius poden i han de subjectar-se al respecte i garantia dels drets de les persones. En aquest sentit, la decisió del Consell així com la del Parlament pel que fa a la proposta de Directiva de retorn s’haurien d’orientar a garantir un procés de resolució amb les màximes garanties de drets per a les persones afectades i amb el màxim de consens de les polítiques nacionals envers aquesta futura directiva.
Actualment existeixen fins a 27 procediments nacionals en matèria de retorn de immigrants clandestins, el que significa que cada Estat regula a la seva manera les condicions en les que es deté, reté o interna i expulsa als immigrants que entren o estan de forma irregular en els seus territoris. Hi ha en aquests moments 9 països de la UE en els que no s’ estableix un temps màxim de retenció (Regne Unit, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Malta, Països Baixos i Suècia) i altres en els que no està garantida l’assistència jurídica gratuïta ni el control judicial dels procediments. La proposta de directiva estableix un marc de màxims en aquests temes.
Estimem, en aquesta línia, com a un element positiu la ferma posició del govern espanyol que demana a la resta dels governs dels 27 estats membres una solució comuna i solidària, allunyada de les fórmules radicals anunciades per certs governs de dretes, basada en el respecte als drets de els persones així com en els principis del dret comunitari, en especial al que fa a la lliure circulació de persones.
Els socialistes catalans volem manifestar el següent :
1. Cal efectivament una política europea comuna que, en el marc d’una directiva europea, afavoreixi i possibiliti el retorn als seus països d’origen d’aquelles persones que no tenen garantit un lloc de treball i per tant no poden accedir a la regularització de la condició de resident.
2. Cal que la solució que s’adopti recomani l’enfocament i l’ articulació d’aquesta política de forma integrada, de manera que impliqui en cada Estat a les autoritats públiques responsables de treball, assumptes socials, seguretat i justícia, amb el màxim de garanties jurídiques i respecte dels drets com a senya d’identitat netament europea.
3. Rebutgem qualsevol identificació del contingents de treballadors sense ocupació reglada i de les seves famílies amb categories penals del tipus que sigui, com s’ha pretès a alguns estats membres, com és el cas d’Itàlia.
4. Encoratgem als Estats a lluitar contra les xarxes que trafiquen amb les persones i contra la delinqüència internacional organitzada, però amb la mateixa exigència demanem que no es confongui amb ells als treballadors emigrants.
5. Cal també distingir de forma molt acurada els procediments de retorn i d’expulsió de persones en situació d’estada irregular d’aquells altres procediments d’asil en els que el retorn pugui significar perill de vida o d’integritat personal, de pèrdua de llibertat personal de les persones retornades. També en aquest cas cal establir procediments i garanties comunes europees en el marc de les normes internacionals de protecció d’asilats i refugiats.
6. Una política de gestió de fluxos migratoris eficaç ha d’implicar també necessariament una política europea d’acords i convenis amb els països de procedència de la immigració que, més enllà de la readmissió, promogui la cooperació amb el desenvolupament econòmic d’aquests països tercers, la formació ocupacional, la creació d’ocupació i l’augment de les inversions productives així com polítiques actives d’immigració regular i programes de retorn que puguin facilitar la reinserció laboral i familiar de les persones que si acullin.
.
La necessitat d’una política comú en matèria d’immigració és una aspiració ja recollida els Tractats europeus des del 1995 però de difícil realització. El socialistes sempre hem estat a favor d’una política comú en matèria de immigració en la Unió Europea que faci possible la co-responsabilitat entre els estats membres tan en relació al control de fronteres exteriors de la Unió i lluita contra la immigració irregular com en relació a la gestió dels fluxos migratoris i la cooperació amb els Estats de procedència de la immigració.
També estem convençuts que tots aquests objectius poden i han de subjectar-se al respecte i garantia dels drets de les persones. En aquest sentit, la decisió del Consell així com la del Parlament pel que fa a la proposta de Directiva de retorn s’haurien d’orientar a garantir un procés de resolució amb les màximes garanties de drets per a les persones afectades i amb el màxim de consens de les polítiques nacionals envers aquesta futura directiva.
Actualment existeixen fins a 27 procediments nacionals en matèria de retorn de immigrants clandestins, el que significa que cada Estat regula a la seva manera les condicions en les que es deté, reté o interna i expulsa als immigrants que entren o estan de forma irregular en els seus territoris. Hi ha en aquests moments 9 països de la UE en els que no s’ estableix un temps màxim de retenció (Regne Unit, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Malta, Països Baixos i Suècia) i altres en els que no està garantida l’assistència jurídica gratuïta ni el control judicial dels procediments. La proposta de directiva estableix un marc de màxims en aquests temes.
Estimem, en aquesta línia, com a un element positiu la ferma posició del govern espanyol que demana a la resta dels governs dels 27 estats membres una solució comuna i solidària, allunyada de les fórmules radicals anunciades per certs governs de dretes, basada en el respecte als drets de els persones així com en els principis del dret comunitari, en especial al que fa a la lliure circulació de persones.
Els socialistes catalans volem manifestar el següent :
1. Cal efectivament una política europea comuna que, en el marc d’una directiva europea, afavoreixi i possibiliti el retorn als seus països d’origen d’aquelles persones que no tenen garantit un lloc de treball i per tant no poden accedir a la regularització de la condició de resident.
2. Cal que la solució que s’adopti recomani l’enfocament i l’ articulació d’aquesta política de forma integrada, de manera que impliqui en cada Estat a les autoritats públiques responsables de treball, assumptes socials, seguretat i justícia, amb el màxim de garanties jurídiques i respecte dels drets com a senya d’identitat netament europea.
3. Rebutgem qualsevol identificació del contingents de treballadors sense ocupació reglada i de les seves famílies amb categories penals del tipus que sigui, com s’ha pretès a alguns estats membres, com és el cas d’Itàlia.
4. Encoratgem als Estats a lluitar contra les xarxes que trafiquen amb les persones i contra la delinqüència internacional organitzada, però amb la mateixa exigència demanem que no es confongui amb ells als treballadors emigrants.
5. Cal també distingir de forma molt acurada els procediments de retorn i d’expulsió de persones en situació d’estada irregular d’aquells altres procediments d’asil en els que el retorn pugui significar perill de vida o d’integritat personal, de pèrdua de llibertat personal de les persones retornades. També en aquest cas cal establir procediments i garanties comunes europees en el marc de les normes internacionals de protecció d’asilats i refugiats.
6. Una política de gestió de fluxos migratoris eficaç ha d’implicar també necessariament una política europea d’acords i convenis amb els països de procedència de la immigració que, més enllà de la readmissió, promogui la cooperació amb el desenvolupament econòmic d’aquests països tercers, la formació ocupacional, la creació d’ocupació i l’augment de les inversions productives així com polítiques actives d’immigració regular i programes de retorn que puguin facilitar la reinserció laboral i familiar de les persones que si acullin.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario