Quan els lectors puguin llegir aquestes notes, ja s’haurà produït la primera de les reunions bilaterals Govern de la Generalitat-Govern de l’Estat per tal de negociar el futur finançament de Catalunya. El finançament necessari per fer front als reptes de desenvolupament econòmic i social del nostre país
El President Montilla ha plantejat amb valentia els reptes de la negociació i ha demanat el suport del conjunt de les forces polítiques i de la ciutadania en general per assolir un bon resultat. El President es mou amb un gran argument al seu favor : l’estatut aprovat l’any 2006 amb un important suport ciutadà i que va entrar en vigor el 9 d’agost de aquell any recull amb el claredat el conjunt de les nostres reivindicacions.
Importants figures polítiques de Catalunya ( i no exclusivament socialistes o dels grups de govern) s’han manifestat a favor de la ferma postura del President. L’ex-president Pujol, el diputat Josep A. Duran Lleida i l’ex ministre Josep Piqué, entre d’altres, han fet arribar el seu suport a les negociacions. Avui no calen actituds irresponsables, venen a dir, són sobrers els partidismes estèrils. Cal tenir consciència de la trascendència política i històrica del moment que vivim.
El nou finançament ens ha de servir per resoldre temes tan importants com la transformació que la demanda ciutadana genera, avui, en els serveis educatius i en els serveis sanitaris. Però, més important encara, són els recursos que es deuen aplicar al desenvolupament de la investigació i de la recerca, a la formació universitària, al foment dels emprenedors, al suport a pols de creixement capaços de crear llocs de treball de qualitat. Tots som conscients de que el moment és important.
El nostre discurs, així com el discurs del Govern i dels partits que li donen suport no és insolidari. Per a Catalunya, reclamar els recursos que permeten atendre els desequilibris nascuts en els darrers anys a causa de negociacions deficitàries i al creixement de la població del país és legítim, però també és cert que volem continuar cooperant amb el desenvolupament i l’atenció de les comunitats que tenen menys recursos. Sense deixar a ningú sense els pressupostos suficients per a atendre les seves necessitats públiques,cal recordar que Catalunya té, en l’actualitat, més d’un milió de persones vivint per sota dels límits de la pobresa. Aquesta població és equivalent a la de tota la població d’Extremadura. I una altra dada, només el gruix de persones que avui viuen en habitatges deficitaris al nostre país representa una població similar a la de tota la Comunitat de la Rioja.
La defensa dels interessos territorials i de població que lideren per part dels representants de les diferents comunitats autònomes és legítima. Cadascú sap que està davant una negociació clau pels propers 10 anys de la vida econòmica i social de les seves comunitats i, per tant, la batalla serà intensa. Correspon al Govern de l’Estat plantejar les solucions que equilibren les demandes, satisfent els màxims de les aspiracions sense acumular decepcions ni incrementar desafeccions i acomplint amb això que dicten els estatuts vigents que, no oblidem, són lleis orgàniques de l’estat i per tant amb obligació de ser executades.
Publicat al Setmanari El 3 de Vuit el 31 de maig de 2008
El President Montilla ha plantejat amb valentia els reptes de la negociació i ha demanat el suport del conjunt de les forces polítiques i de la ciutadania en general per assolir un bon resultat. El President es mou amb un gran argument al seu favor : l’estatut aprovat l’any 2006 amb un important suport ciutadà i que va entrar en vigor el 9 d’agost de aquell any recull amb el claredat el conjunt de les nostres reivindicacions.
Importants figures polítiques de Catalunya ( i no exclusivament socialistes o dels grups de govern) s’han manifestat a favor de la ferma postura del President. L’ex-president Pujol, el diputat Josep A. Duran Lleida i l’ex ministre Josep Piqué, entre d’altres, han fet arribar el seu suport a les negociacions. Avui no calen actituds irresponsables, venen a dir, són sobrers els partidismes estèrils. Cal tenir consciència de la trascendència política i històrica del moment que vivim.
El nou finançament ens ha de servir per resoldre temes tan importants com la transformació que la demanda ciutadana genera, avui, en els serveis educatius i en els serveis sanitaris. Però, més important encara, són els recursos que es deuen aplicar al desenvolupament de la investigació i de la recerca, a la formació universitària, al foment dels emprenedors, al suport a pols de creixement capaços de crear llocs de treball de qualitat. Tots som conscients de que el moment és important.
El nostre discurs, així com el discurs del Govern i dels partits que li donen suport no és insolidari. Per a Catalunya, reclamar els recursos que permeten atendre els desequilibris nascuts en els darrers anys a causa de negociacions deficitàries i al creixement de la població del país és legítim, però també és cert que volem continuar cooperant amb el desenvolupament i l’atenció de les comunitats que tenen menys recursos. Sense deixar a ningú sense els pressupostos suficients per a atendre les seves necessitats públiques,cal recordar que Catalunya té, en l’actualitat, més d’un milió de persones vivint per sota dels límits de la pobresa. Aquesta població és equivalent a la de tota la població d’Extremadura. I una altra dada, només el gruix de persones que avui viuen en habitatges deficitaris al nostre país representa una població similar a la de tota la Comunitat de la Rioja.
La defensa dels interessos territorials i de població que lideren per part dels representants de les diferents comunitats autònomes és legítima. Cadascú sap que està davant una negociació clau pels propers 10 anys de la vida econòmica i social de les seves comunitats i, per tant, la batalla serà intensa. Correspon al Govern de l’Estat plantejar les solucions que equilibren les demandes, satisfent els màxims de les aspiracions sense acumular decepcions ni incrementar desafeccions i acomplint amb això que dicten els estatuts vigents que, no oblidem, són lleis orgàniques de l’estat i per tant amb obligació de ser executades.
Publicat al Setmanari El 3 de Vuit el 31 de maig de 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario