Ja fa una setmana que vam fer l'11è Congrés del partit. Potser és un tòpic dir-ho, però ha estat un bon congrés. S'han ressolt els temes interns que calia atendre, s'ha fet una renovació percentual important de la direcció, s'han aprovat resolucions compromeses i s'ha enviat un missatge clar a la ciutadania des d'una perspectiva de partit nacional, en un moment clau per al desenvolupament estatutari.
La primera alegria que vaig rebre va ser la de veure com el Francisco Romero, un company vilafranquí, bon governant i millor amic, era elegit membre del mesa del Congrés que va presidir el Jordi Hereu. Cap socialista de la Vila (que jo recordi) havia arribat mai a una responsabilitat d'aquests tipus. Per l'amistat i la militància que m'uneixen al Francisco, em vaig emocionar enormement. La segona alegria me la va donar la Marta Yunqué, que ens rebia a tots al Palau de Congressos i ens saludava des d'una pantalla gegant, vestida de roig i negre i manifestant amb gestos i mirades el dinamisme i l'entusiasme polític que la caracteritzen.
Ara passo a fer algunes valoracions dels tres dies de treball. En primer lloc, cal dir que la direcció del partit es presentava reforçada i enfortida pels resultats electorals i polítics: el nou govern de l'Entesa, el brillant resultat a les generals, el manteniment del poder municipal. Els companys Montilla, Iceta, Zaragoza i la Manuela han fet una bona tasca. Per tant, des d'aquesta perspectiva, poques novetats ens podia portar la dinàmica congresual. Un tema ben ressolt ha estat el de la presidència : l'elecció de l'Isidre Molas per a la presidència del partit ha estat molt encertada. Manté un equilibri important entre les sensibilitats internes i converteix en element per a l'anàlisi històrica la marxa de Pasqual Maragall.
En segon lloc, vull parlar de la renovació de la direcció. Més aviat, la renovació de la direcció ampliada. Però em satisfà l'accés a la direcció política del partit de gent jove i de gran capacitat intel.lectual com és el cas de la Laia Bonet, del Jaume Collboni, de la Núria Ventura, de la Cònsol Prados, del Pere Navarro o de la Imma Moraleda ( els quals ho fan per primera vegada). Ara els pertoca demostrar i obtenir capacitat de lideratge orgànic i de referència ciutadana com a figures socialistes al seu voltant. Crec que poden fer-ho. Cal reconèixer també les figures municipals de l'Àngel Ros o del Pep Fèlix Ballesteros. I la continuitat d'alguns companys de sòlida trajectòria com la Marina Geli, el Toni Castells, la Montse Tura, el Quim Nadal, el Joan Ferran, l'Ernest Maragall, l'Higini Clotes, el Quim Llena, la Carme Figueras, el Dani Font , el Jordi Terrades, el Lluis Miquel Pérez, el Joan Ignasi Elena o la del sempre dinàmic Josep M.Sala.
En tercer lloc,i en matèria de propostes, el Partit es pronuncià per primer cop o es refermà en algunes propostes estratègiques pel desenvolupament del país. L'organització territorial del país en set vegueries, el pronunciament valent sobre el tema de l'energia nuclear ( tot i que caldrà el debat amb major profunditat) o la interconnexió elèctrica amb França són alguns dels exemples. He trobat a faltar, en canvi, un nou pronunciament sobre el vot dels residents no comunitaris, que ja s'havia fet al novembre passat a Girona, però que calia tornar a fer explícit en aquesta ocasió, tenint en compte que va ser un dels punts programàtics més importants que va anunciar el PSOE a principis del mes de juliol.
En quart lloc, destaco el bon discurs del President Montilla. Crec que ha definit molt bé els objectius del PSC en aquesta etapa política : el cor a l'esquerra, socialista com sempre, però el centre de l'acció en el compliment de l'estatut i en l'obtenció d'un bon sistema de finançament pel país. L'orientació del nostre treball polític posa el timó en la direcció de la defensa dels interessos del conjunt de la gent que viu i treballa a Catalunya i en l'apertura cap a la resta de sectors i col.lectius socials progressistes amb la finalitat d'atraure'ls a la construcció del projecte polític del catalanisme social. El PSC, per boca del seu primer secretari, ha parlat com a partit central de la política catalana. Això que és un compromís congressual és també el repte polític del PSC per continuar al govern de la Generalitat i, el que és més important, per impulsar el model de societat plural, solidària, tolerant i justa arreu de Catalunya. No és poca cosa. És la declaració que pot obrir una nova etapa al si del Partit. El conjunt del país ho necessita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario