És possible que abans de marxar de vacances el Govern analitzi i aprovi l’avantprojecte de Llei d’Educació. És un desafiament col.lectiu molt important poder comptar amb una llei d’educació que mai ha tingut el nostre país. El desafiament no ho és exclusivament per a la comunitat educativa si no que ho és pel conjunt de la societat. La marxa global del sistema educatiu requereix una revisió a fons, basada en l’objectiu de millorar la seva qualitat i de transformar l’escola en una autèntic bressol d’oportunitats, tant intel.lectuals i socials com de convivència i integració cultural.
El sistema educatiu públic català té avui reptes importants. Per un cantó, ha d’atendre a les noves exigències pedagògiques generades pel creixement substancial de la població escolar dels darrers deu anys, que ha assumit en la seva pràctica totalitat, així com per l’augment de l’horari escolar amb la posada en marxa de la mesura històrica de la sisena hora. D’un altre cantó, l’escola pública catalana ha de poder reforçar el seu rol vertebrador social al bel mig de l’etapa de profunds canvis que viu la societat en que vivim. D’això hem de ser conscients tots. I per a que pugui complir aquesta funció s’ha d’implicar tothom.
Un terç de fracàs escolar en la fase final de formació, com tenir ara, és un luxe que la nostra societat no pot permetre’s. Aquest resultat posa en qüestió l’eficiència del sistema educatiu i la seva capacitat per donar respostes adequades a la demanda del mercat laboral i professional i a la societat del coneixement. Si a la imprescindible transformació dels mètodes i recursos de l’aprenentatge que el món tecnològic obliga en el dia d’avui, i que requereixen una considerable adaptació didàctica, li sumem una formació inadequada d’una part important del professorat per fer front a aquest repte en matèria de noves tecnologies, el perfil del problema resta clarament definit.
La nova llei ha de ser assumida i adoptada per la comunitat educativa com a pròpia, pel que té d’oportunitat de modernització i de canvi. Ni les famílies, ni la societat, ni l’economia d’avui poden ser decebudes per una manca d’impuls en el món de l’educació. És l’escola qui ha de liderar la seva pròpia reforma. L’escola en sentit ampli, l’escola amb el seu món.
En el final d’un curs i a l’espera del nou, el debat s’ha d’instal.lar entre nosaltres amb tota la força i la voluntat possible. Aquest debat educatiu és un debat de generació. Probablement trigarem uns 25 ó 30 anys a tenir un debat similar. La societat catalana, tan plural i tan variada avui, necessita una escola a l’alçada de les seves exigències i de les seves ambicions. L’escola que hem de perfilar ha de ser permeable amb l’evolució tecnològica, amb la pluralitat cultural i, com dèiem abans,amb els reptes d’una societat complexa i global.
El sistema educatiu públic català té avui reptes importants. Per un cantó, ha d’atendre a les noves exigències pedagògiques generades pel creixement substancial de la població escolar dels darrers deu anys, que ha assumit en la seva pràctica totalitat, així com per l’augment de l’horari escolar amb la posada en marxa de la mesura històrica de la sisena hora. D’un altre cantó, l’escola pública catalana ha de poder reforçar el seu rol vertebrador social al bel mig de l’etapa de profunds canvis que viu la societat en que vivim. D’això hem de ser conscients tots. I per a que pugui complir aquesta funció s’ha d’implicar tothom.
Un terç de fracàs escolar en la fase final de formació, com tenir ara, és un luxe que la nostra societat no pot permetre’s. Aquest resultat posa en qüestió l’eficiència del sistema educatiu i la seva capacitat per donar respostes adequades a la demanda del mercat laboral i professional i a la societat del coneixement. Si a la imprescindible transformació dels mètodes i recursos de l’aprenentatge que el món tecnològic obliga en el dia d’avui, i que requereixen una considerable adaptació didàctica, li sumem una formació inadequada d’una part important del professorat per fer front a aquest repte en matèria de noves tecnologies, el perfil del problema resta clarament definit.
La nova llei ha de ser assumida i adoptada per la comunitat educativa com a pròpia, pel que té d’oportunitat de modernització i de canvi. Ni les famílies, ni la societat, ni l’economia d’avui poden ser decebudes per una manca d’impuls en el món de l’educació. És l’escola qui ha de liderar la seva pròpia reforma. L’escola en sentit ampli, l’escola amb el seu món.
En el final d’un curs i a l’espera del nou, el debat s’ha d’instal.lar entre nosaltres amb tota la força i la voluntat possible. Aquest debat educatiu és un debat de generació. Probablement trigarem uns 25 ó 30 anys a tenir un debat similar. La societat catalana, tan plural i tan variada avui, necessita una escola a l’alçada de les seves exigències i de les seves ambicions. L’escola que hem de perfilar ha de ser permeable amb l’evolució tecnològica, amb la pluralitat cultural i, com dèiem abans,amb els reptes d’una societat complexa i global.
No hay comentarios:
Publicar un comentario