Vaig passar una bona part de la meva infantesa i de la meva joventut envoltat de vinyes. I, en el moment de triar a Catalunya un racó per viure, les vinyes m'han continuat acompanyant. Per això, la vinya i el raïm són per a mi dos elements emblemàtics capaços de reinventar cada any el cicle de la vida.
Al meu país natal, el mes de març anuncia la verema. Al meu país d'acollida, ho fa el mes de setembre. La collita té aquesta connotació d'obra feta, de resultat compartit, de perfum intens atreball i a esforç. Des de petit vaig veremar i fent-ho vaig fer el primers calerons per comprar el primers llibres de la meva vida...Per això, el treball a la verema ha tingut per a mi un valor d'enriquiment personal, també, en el món del coneixement.
Enguany, el temps de verema a Catalunya coincideix amb l'inici d'un curs polític complex com pocs dels que he viscut. La redacció, el debat i l'aprovació de l'Estatut van significar un canvi radical de la situació política al país. Però el seu desenvolupament, la seva posada en marxa, amenaça en convertir-se en una transformació encara més radical de les relacions polítiques a l'interior de Catalunya i entre Catalunya i Espanya.
El proper 11 de setembre em preocupa. A Vilafranca del Penedès, la meva ciutat, de natural una vila pacífica i cívica, hi ha qui amenaça amb mobilitzacions de caire identitari, d'aquestes manifestacions que pretenen avenços polítics, però que només aconsegueixen obrir ferides en el cos social, aixecar murs on hi havia esplèndides planes de comunicació, deixar punxes allà on sempre hi ha hagut una superfície plana i llisa que convida a dialogar.
Quan vaig arribar al Penedès, l'11 de setembre era, de costum, un dia tranquil i plàcid. Normalment el dia que la major part dels pagesos començaven a collir el raïm.Ningú oblidava l'extraordinari sentit de la data, però ningú feia d'ella un instrument de divisió.
El passat mes de juliol el ple de l'ajuntament de la meva Vila, a proposta entre d'altres del grup municipal de CIU, va aprovar per majoria que l'estelada ( bandera exclusiva de les forces polítiques independentistes més radicals) havia d'onejar al balcó de la casa de la vila per la DIADA. Els socialistes ens van quedar sols, entre les forces progressistes, defensant que la bandera de tots és la senyera. Aquell dia alguna cosa es va esquinçar en el front democràtic de l'esquerra catalana a la meva ciutat. Els símbols si tenen moments útils és per a generar unitats, si no esdevenen exclusivament senyals de diferència, de segregació. Jo opto per la unitat, per sumar i, per això, us convido a guarnir finestres i balcons amb les quatre barres, plurals, integradores, nostres...de tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario