El passat diumenge vaig ser-hi al míting de la Vall d'Hebró. Un míting magnífic, amb un Montilla ferm, una Carme Chacón entusiasta i un Felipe González immens.
Algun periodista ha dit que va ser una demostració de musculatura socialista. Definició encertada !
Considero a Felipe un dels grans capitals del socialisme espanyol i, en general, del conjunt de la gent progressista de Catalunya i d'Espanya.El diumenge,el seu discurs va ser brillant, posant l'accent en els comportaments ideològics a la política, en els grans reptes que ha d'enfrontar Espanya en matèria energètica, econòmica i de medi ambient, entre d'altres. Va ser una lliçó magistral.
La Carme va fer un exercici de fe felipista que ajuda a conèixer el marc de la seva formació com a política. El seu discurs es va centrar en assenyalar les diferències de les ofertes i dels lideratges de l'esquerra i de la dreta en l'actual panorama espanyol. És important insistir en aquestes diferències de model, ja que és el que intenten amagar a l'escenari espanyol CIU, BNG o PNB. Molt bé, Carme, cal dir que la grans fites del futur no radiquen en les identitats sino en el model de societat que es defensa. CIU, que vol aparèixer amb tocs moderats,defensa un model social profundament conservador.
El míting ens va omplir d'entusiasme. Es va demostrar que hi ha capital humà i ideològic més que suficient per mobilitzar la ciutadania. Vaig marxar esperançat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario