L’abril de l’any 2004, a poques hores d’haver assumit com a president del Govern d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero va ordenar el retorn de les tropes espanyoles que estaven a l’ Irak. Va complir, d’aquesta manera, amb un compromís explícit amb la ciutadania i amb els col.lectius que lluiten per la pau. Va ser una decisió valenta i arriscada que li va costar el refredament de relacions amb el govern nordamericà, però que va generar a tota Europa una major expectativa i confiança en els sectors pacifistes .
A mitjans de l’any 2006, acomplint un altre compromís polític i personal, quan l’ETA va anunciar un alt al foc definitiu, el President Zapatero va sol.licitar al Congrés dels Diputats l’autorització per obrir converses amb la banda armada. Si recordem que Aznar ens va ficar en el conflicte iraquià sense ni tan sols comparèixer una vegada a les Corts per donar explicacions, la diferència entre la voluntat de consulta i de respecte al Parlament de tots dos polítics ha quedat ben palesa. El procés es va frustar per voluntat dels terroristas, però el compromís per la pau manifestat pel seu govern segueix en peu.
El mes de juny de l’any 2005, el Congrés dels Diputats va votar la llei que consagra el dret de les parelles homosexuals a contreure matrimoni, posant a Espanya entre els primers països del món que han regulat la igualtat de drets en aquesta matèria. La mesura va fer crèixer el prestigi internacional de la nostra societat. Els homosexuals i les lesbianes de tot el món , així com els membres d’innumerables col.lectius de defensa dels drets civils van veure en aquest gest una de les decisions més trascendents per a la consolidació de la llibertat d’orientació i opció sexual. La decisió política del President Zapatero era el resultat del pacte amb la societat civil més madura. Permeteu-me que de manera personal, consideri aquesta nova llei com un dels moments estel.lars del seu primer mandat presidencial.
El mes de febrer de l’any 2007 va entrar en vigor la llei de la igualtat de gènere, una llei en benefici de la millora de la situació de la dona a la nostra societat. Els partits polítics van haver de concòrrer a les eleccions municipals del passat mes de maig fent efectiu el principi de paritat en les seves candidaturas en tots els municipis de més de 5000 habitants. La societat ho va encaixar molt bé, només la dreta espanyola va posar el crit al cel. El camí de les dones cap a la igualtat social ha estat i és, encara, un camí molt llarg, massa llarg. El President Zapatero, en impulsar aquesta llei, ha donat compliment a la demanda històrica de milions de dones dels pobles d’Espanya, que han vist ara com es posen les bases per arribar a obtenir un nivell de representació igualitària al món polític, al món professional, al món social i al món econòmic.
He volgut assenyalar aquest quatre àmbits de compromisos de Zapatero amb la societat espanyola. Són compromisos que estructuren la nova i renovada societat en que vivim sobre bases més justes. Fent-ho ha assumit riscos electorals, ha posat en per de guerra les forces reaccionàries, però també és cert que amb aquestes decisions la qualitat de la nostra convivència i de la nostra democràcia s’ha incrementat substancialment.
A mitjans de l’any 2006, acomplint un altre compromís polític i personal, quan l’ETA va anunciar un alt al foc definitiu, el President Zapatero va sol.licitar al Congrés dels Diputats l’autorització per obrir converses amb la banda armada. Si recordem que Aznar ens va ficar en el conflicte iraquià sense ni tan sols comparèixer una vegada a les Corts per donar explicacions, la diferència entre la voluntat de consulta i de respecte al Parlament de tots dos polítics ha quedat ben palesa. El procés es va frustar per voluntat dels terroristas, però el compromís per la pau manifestat pel seu govern segueix en peu.
El mes de juny de l’any 2005, el Congrés dels Diputats va votar la llei que consagra el dret de les parelles homosexuals a contreure matrimoni, posant a Espanya entre els primers països del món que han regulat la igualtat de drets en aquesta matèria. La mesura va fer crèixer el prestigi internacional de la nostra societat. Els homosexuals i les lesbianes de tot el món , així com els membres d’innumerables col.lectius de defensa dels drets civils van veure en aquest gest una de les decisions més trascendents per a la consolidació de la llibertat d’orientació i opció sexual. La decisió política del President Zapatero era el resultat del pacte amb la societat civil més madura. Permeteu-me que de manera personal, consideri aquesta nova llei com un dels moments estel.lars del seu primer mandat presidencial.
El mes de febrer de l’any 2007 va entrar en vigor la llei de la igualtat de gènere, una llei en benefici de la millora de la situació de la dona a la nostra societat. Els partits polítics van haver de concòrrer a les eleccions municipals del passat mes de maig fent efectiu el principi de paritat en les seves candidaturas en tots els municipis de més de 5000 habitants. La societat ho va encaixar molt bé, només la dreta espanyola va posar el crit al cel. El camí de les dones cap a la igualtat social ha estat i és, encara, un camí molt llarg, massa llarg. El President Zapatero, en impulsar aquesta llei, ha donat compliment a la demanda històrica de milions de dones dels pobles d’Espanya, que han vist ara com es posen les bases per arribar a obtenir un nivell de representació igualitària al món polític, al món professional, al món social i al món econòmic.
He volgut assenyalar aquest quatre àmbits de compromisos de Zapatero amb la societat espanyola. Són compromisos que estructuren la nova i renovada societat en que vivim sobre bases més justes. Fent-ho ha assumit riscos electorals, ha posat en per de guerra les forces reaccionàries, però també és cert que amb aquestes decisions la qualitat de la nostra convivència i de la nostra democràcia s’ha incrementat substancialment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario