Fa uns dies vaig escriure sobre algunes paraules del President Montilla en el seu discurs del 30 de setembre al Parlament. En finalitzar el discurs, el President va expressar la seva confiança en el país de 'esforç i del treball. Va ser un bon discurs.I considero que un bon missatge. He volgut enganxar al blog l'article que amb el mateix títol em va publicar El 3 de Vuit d'aquesta setmana.
“El país que m’estimo fa de l’esforç i el treball un senyal d’identitat”va dir el President Montilla quasi al final del seu discurs del debat de política general. “Ha arribat l’hora de parlar de les nostres responsabilitats”, va continuar,” És l’hora d’interpelar-nos a nosaltres mateixos no sobre qui som o cap on volem anar si no sobre com fem les coses” van ser, també, paraules del President en la mateixa sessió. Tot un missatge per a aquella part del país que s’acostuma sovint a la perplexitat inoperant.
La situació de crisi econòmica obliga a tothom, govern inclòs, a prendre mesures urgents, però sobretot obliga a plantejar-nos una actitud comuna, col.lectiva, d’unió, d’anar plegats, de sumar esforços.
Es ben sabut que la crisi que vivim no té les seves causes ni a Catalunya ni a Espanya. És una crisi nascuda a partir de les grans festasses de les polítiques del neoliberalisme que governen als Estats Units, de les seves multimilionàries despeses bèl.liques i del ritme d’un sistema financer global que es va apuntar a la producció especulativa del diner fàcil, entre ells en el sector immobiliari.
En aquesta situació, que en toca fer a Catalunya? Parar el cop com es pugui entre els sectors més vulnerables de la societat i de l’economia. Les polítiques d’ajut als aturats, de formació per millorar la capacitat de producció i de treball, l’atenció a la infància, al sistema educatiu, a la gent gran, han de ser el nostre objectiu.
Per això, el Govern de Catalunya continua treballant en la millora de les condicions socials. El President ho va explicar al Parlament de forma precisa i detallada. La despesa sanitària per habitant ha crescut en el període que han governat les esquerres de 860 €/ per càpita l’any 2003 a 1250 € p/ càpita l’any 2008. La meitat de les 885 actuacions del Pla d’Inversions en Equipaments de Salut 2004-2012 ja estan finalitzades. En matèria de noves escoles, 65 equipaments nous s’han posat en marxa a tot el país.
És l’hora de les grans actuacions en les àrees de l’educació i del treball. Comptem amb uns dels índex de rendiment escolar més baixos de l’Estat i amb problemes importants en la formació professional dels educadors. I aquí hem de posar en pràctica noves mesures, noves estratègies. El President ha recolzat la nova llei d’educació i ha anunciat la inclusió d’una avaluació final del cicle de primària a 6è de bàsica, la necessitat de reformar el calendari escolar i adaptar-lo a les necessitats socials i familiars i la urgència d’introduir canvis en el sistema de formació inicial i continuada del professorat.
Vull dedicar unes paraules, també, a una mesura innovadora en matèria de foment de l’ocupació : el nou contracte de formació pel treball. Aquest contracte pretén donar majors facilitats a les persones aturades, amb un programa de crèdits per a la formació individual que podrà concedir fins a un màxim de 5000 euros a aquelles persones que necessitin una formació que no poden obtenir en el marc de l’oferta pública. Un volum de 100 milions d’euros, es destinaran a aquesta mesura per a la gent emprenedora, la gent del món de l’esforç i del treball.
El 3 de vuit, 17 d'octubre de 2008
La situació de crisi econòmica obliga a tothom, govern inclòs, a prendre mesures urgents, però sobretot obliga a plantejar-nos una actitud comuna, col.lectiva, d’unió, d’anar plegats, de sumar esforços.
Es ben sabut que la crisi que vivim no té les seves causes ni a Catalunya ni a Espanya. És una crisi nascuda a partir de les grans festasses de les polítiques del neoliberalisme que governen als Estats Units, de les seves multimilionàries despeses bèl.liques i del ritme d’un sistema financer global que es va apuntar a la producció especulativa del diner fàcil, entre ells en el sector immobiliari.
En aquesta situació, que en toca fer a Catalunya? Parar el cop com es pugui entre els sectors més vulnerables de la societat i de l’economia. Les polítiques d’ajut als aturats, de formació per millorar la capacitat de producció i de treball, l’atenció a la infància, al sistema educatiu, a la gent gran, han de ser el nostre objectiu.
Per això, el Govern de Catalunya continua treballant en la millora de les condicions socials. El President ho va explicar al Parlament de forma precisa i detallada. La despesa sanitària per habitant ha crescut en el període que han governat les esquerres de 860 €/ per càpita l’any 2003 a 1250 € p/ càpita l’any 2008. La meitat de les 885 actuacions del Pla d’Inversions en Equipaments de Salut 2004-2012 ja estan finalitzades. En matèria de noves escoles, 65 equipaments nous s’han posat en marxa a tot el país.
És l’hora de les grans actuacions en les àrees de l’educació i del treball. Comptem amb uns dels índex de rendiment escolar més baixos de l’Estat i amb problemes importants en la formació professional dels educadors. I aquí hem de posar en pràctica noves mesures, noves estratègies. El President ha recolzat la nova llei d’educació i ha anunciat la inclusió d’una avaluació final del cicle de primària a 6è de bàsica, la necessitat de reformar el calendari escolar i adaptar-lo a les necessitats socials i familiars i la urgència d’introduir canvis en el sistema de formació inicial i continuada del professorat.
Vull dedicar unes paraules, també, a una mesura innovadora en matèria de foment de l’ocupació : el nou contracte de formació pel treball. Aquest contracte pretén donar majors facilitats a les persones aturades, amb un programa de crèdits per a la formació individual que podrà concedir fins a un màxim de 5000 euros a aquelles persones que necessitin una formació que no poden obtenir en el marc de l’oferta pública. Un volum de 100 milions d’euros, es destinaran a aquesta mesura per a la gent emprenedora, la gent del món de l’esforç i del treball.
El 3 de vuit, 17 d'octubre de 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario